Conèixer el misteri
Fa ara una cinquantena d’anys, molts pocs podien imaginar que personatges com Le Pen o Trump esdevindrien protagonistes de la història. A mitjans dels setanta una part del món s’obria com una flor i somiava uns ideals de progrés i de canvi, que auguraven un futur no tan agressiu ni frustrant. Aquells auguris s’han complert només parcialment, perquè naturalment el món és de tal complexitat que qualsevol avanç té un preu. Sabíem que la història mai no ha avançat en línia recta ni posant la meta en l’horitzó correcte. Enguany es compleixen dos-cents anys del ferrocarril, aquell transport que capgirà la mirada de la humanitat i que portava, també de manera implícita i misteriosa, desafiaments i temors, fins i tot aquella por que el papa Gregori XVI denominà com a «camins de l’infern». La modernitat portava a la humanitat als pitjors indrets desitjats, a la derrota final, a la condemnació definitiva. Dos segles més tard, aquella mateixa humanitat que s’obria als temps moderns ara es veu amb la necessitat de gestionar desafiaments d’un voltatge molt més superior. Les nigulades s’han anat formant durant aquest primer quart de segle, i ara tenen una dimensió global. A Hipòcrates se li atribueix la dita «a grans mals, grans remeis», i existeix un cert consens entre els humanistes que la història ens ensenya que les conjuntures de grans desordres esdevenen providencials per a la humanitat. En aquest escenari, potser enrarit per les pors que ens turmenten, Ricardo Muti, es dirigia al món desitjant «pau, germanor i amor». Només la música i la poesia, únicament la tendresa i fraternitat, tan sols la bondat i el diàleg fan caminar el tren de la història. El 2011, Leonard Cohen rebia el premi Príncep d’Astúries i parlava de la cultura de «l’encontre», com una via per avançar. Val la pena escoltar novament aquell missatge. Parlava de gratitud, d’aquella actitud simple, però no sempre practicada amb la dimensió ideal que serviria de combustible per fer girar la història a un ritme qualitativament diferent. Muti i Cohen i tants altres visionaris i profetes del nostre temps són suficients per fer entendre el funcionament del món. L’obra poètica d’un sol home és molt més potent que tot l’armament que ha acumulat la humanitat al llarg de la història. Quan Muti parla de «fratellanza» l’ànima s’eixampla i hom observa tot allò que l’envolta i tots aquells que l’acompanyen d’una manera diferent, al punt que molta lletjor es transforma en bellesa. Els Le Pen i Trump sempre els tindrem entre nosaltres, sempre hi ha hagut i hi haurà individus que se senten redemptors del món o tenen set de poder.
También en Opinión
- Los nutricionistas avisan: «Un niño de 3 a 4 años no debería tomar más de un yogur de soja cada 63 días»
- Sorpresa en el Parc de la Mar: una enorme mancha de 'sangre' sorprende a los turistas
- Soy fisioterapeuta y este es el mejor ejercicio para reducir la papada: «Estabiliza tu mandíbula»
- Da una brutal paliza a su novia porque quiso dejar una propina en un hotel de Cala Millor
- El calvario de un jubilado de 84 años que intentará recuperar su piso tras más de tres años de okupación
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.