Sobre Campanet

És preciós i emotiu, és clar. Ara bé: això no seria possible sense els centenars de campaneters i de campaneteres que, sense treure’n rendiment econòmic, dedicant-hi temps, esforços i passió, s’organitzen entre ells i creen esdeveniments que, per dir-ho amb l’expressió tòpica però exacta, ‘fan poble’. Hi he pensat sovint aquest Nadal, durant la Nit de Reis (amb l’arribada de Ses Majestats acompanyades per seguicis de carrosses i amb l’anada casa per casa a entregar els regals als infants) i durant el Dia de Reis. La representació, com cada cinc anys, de l’obra Els Reis o Sa venguda del Messies, va congregar més de cinc-centes persones a l’església parroquial, i va ser esplèndida: teatre amateur, sí, però de primera categoria.

Al final de l’obra, hi irromperen Els Escarrufaverros, la colla de dimonis del poble, i se’n varen endur el rei Herodes cap a l’infern. Mirava els dimonis i dimonions i pensava que les màscares i els vestits són un prodigi d’inventiva terrorífica. Són, només, un parell d’exemples de gent que s’organitza per fer poble en el sentit més viu i noble de la paraula, però n’hi ha molts més: la Coral de Sant Miquel (amb els seus concerts periòdics), l’organització de joves de Sa Llengua Bona (Carnaval d’estiu, el multitudinari dinar anual de quintos), l’Obra Cultural Balear i la Revista de Campanet (el producte cultural més valuós i important de tota la història del poble, més del que ho serà mai cap llibre d’autor campaneter), la Penya Mallorquinista Bartomeu Beltrán, les activitats del gimnàs Activa’t i, per descomptat, tot el que té a veure amb el Club Esportiu Campanet, que entre jugadors, pares i seguidors mobilitza masses, i del qual se’n pot dir que, literalment, és més que un club. Idò això: que moltes gràcies.