Adéu al Nadal?

Pot semblar que Flynn anava fort, però vista la cínica apropiació ultra que pateix el Nadal, en tots els aspectes, algú s’ho podria plantejar en el futur. De moment, és visible l’acord que un Nadal estès a tot l’any seria insuportable (emocionalment, econòmicament i energèticament, i no diguem quant al trànsit i les insídies de la publicitat i les musiquetes pròpies d’aquesta època), i això ja palesa que aquesta porció del calendari no és tan paradisíaca com sembla. L’entusiasme forçat, individual o col·lectiu, sempre resulta sospitós, tant si raja dels governs com de la trona d’algun predicador, i no es coneix cap llibre sagrat, tradicional ni nou, que faci obligació, i ni tan sols propaganda dels regals, les reunions familiars i el kitsch de la decoració nadalenca, que més aviat hauria de ser motiu d’infern. I no oblidem que, sense ànim de xafar la festa però obrint camí a les futures generacions que algun dia arribaran a la societat racional, nosaltres tenim a disposició del món uns bons punts de partida per explicar que al Nadal no és pas or tot el que lluu, per exemple allò de la Sibil·la que «Del Cel gran foc davallarà, com a sofre molt pudirà la terra cremarà ab furor la gent haurà molt gran terror. / Llavors ningú tindrà talent d’or, riqueses ni argent esperant tots quina serà la sentència que es darà».