Aina SalomPalma08/01/25 4:00
TW
0

Cadascun i cadascuna tenim records particulars del treball que desenvolupàrem amb el President Antich. Són records que provenen d’un passat que no és massa proper, de consells de govern de fa vint-i-cinc anys, de trobades prèvies, de nervis i de dificultats. D’aquell primer Pacte de Progrés que ha estat tan important per a Balears, i que ha marcat una pauta de desenvolupament polític. La gent d’aquell Pacte, els consellers i les conselleres, ens hem anat reunint per iniciativa de Josep Maria Costa i per indicacions del President. Trobades disteses, de recordatoris mutus, de fer comentaris de tota casta, d’enyorança envers Joan Mesquida i Xisco Quetglas: més aviat un encontre de gent que visquérem reptes junts. També d’incomprensions i de crítiques en algunes ocasions massa radicals cap a les nostres feines.

Els encontres personals amb el President no eren infreqüents, per part dels membres del seu equip. Sopars o dinars a casa seva, compartint taula amb ell, na Conxa, els fills i els amics algaidins, els amics de sempre d’en Xisco, gent fidel i entregada amb els què podíem parlar de tot i molt: de política, dels fills, de la família, de les feines respectives. Per a mi fou una etapa d’aprenentatges continus, de desafiaments però també de moments entranyables, compartits amb ell i altres persones.

Aquest llegat humà, a banda del polític, del que es podia aprendre en les reunions amb el President, és el que resta a la meva memòria. El poder gaudir de la seva confiança, des de la seva etapa com a conseller del Consell Insular de Mallorca, quan ens ajudà de valent a Apotecaris Solidaris, confiança que es traslladà al consell de govern el 1999. El meu agraïment profund per aquestes oportunitats que Xisco em brindà. La meva estimació absoluta.