La disjuntiva conservadora

Aquí, com a part més visible de la política balear, la posició de Vox i PP ve condicionada per les dèries de la direcció dels ultradretans a Madrid: Abascal té la darrera paraula, i el domini centralista sobre les decisions dels balears és total. Aquí, els diputats de Vox són simples escolanets que oficien a les ordres del cardenal Abascal, que ha decidit posar dificultats al PP, però que sens dubte voldria ser vicepresident en un govern presidit per Núñez Feijóo.

En aquest context, s’ha observat una actitud molt distinta per part de les esquerres balears. Aquí, el sentit superior de servei públic s’ha prioritzat sobre la tesi, tan agradosa per al PP, de «quant pitjor, millor». Les esquerres han facilitat un desbloqueig de la situació parlamentària a la que havia portat una pretesa errada del PP, i han salvat factors essencials com ara la Memòria Democràtica. No ens enganyem, emperò: el PP està en la línia d’abolir dita llei; si ha transigit és per la pròpia debilitat que passeja la formació conservadora. Però el que resulta important és recordar-li al PP centralista, madrilenyista, ultraconservador, que fer oposició no significa està en contra de tot pel fet que vengui del govern: es tracta d’actuar amb sentit (i no ens posem massa solemnes) d’Estat. Això és el que no fa el PP a nivell nacional. I el contrari és el que li han ensenyat les esquerres balears al ja contaminat per la ultradreta PP de Núñez Feijóo.