La queixa és un analgèsic social: no cura la malaltia, no soluciona els problemes, però emocionalment permet descarregar tota la negativitat derivada de la frustració, de la impotència envers situacions tan complexes com les que sovint ens envolten. Aquesta nova cultura del desànim, amb alguns matisos, s’ha injectat en dosis elevades a un sistema educatiu que tremola cada vegada que es publiquen indicadors de mesura, com ara les proves PISA. La caiguda en picat del ‘nivell’ a les escoles, ha passat a encapçalar el catàleg de preocupacions de tota una generació de pares i mares que observa amb certa inquietud l’evolució dels seus infants. Paradoxalment, si comparam les dades extretes a Espanya pel darrer informe de l’OCDE, aquesta mateixa generació, suspèn en alfabetització, aritmètica i resolució de problemes.
De fet, si es fa un zoom a l’informe, s’observa que el 31 % dels adults espanyols demostren un nivell baix o molt baix d’alfabetització, xifres que superen el 26 % de mitjana de l’OCDE. Això vol dir que una tercera part de la població només entén textos curts amb la informació clarament indicada. A la inversa, només el 4 % dels enquestats a Espanya demostra un nivell alt, mentre que la mitjana és del 12 %; és a dir, són les persones que poden comprendre textos llargs i complexos, amb dobles sentits, i que utilitzen coneixement previ per entendre’ls.
Un 31 % dels adults a Espanya tenen un nivell baix o molt baix en aritmètica, mentre que la mitjana és d’un de cada quatre. Ens referim a persones que poden fer càlculs bàsics, però que tenen dificultats quan han de fer diversos passos, com ara trobar una proporció. D’aquests, un 9 % només poden sumar i restar nombres petits. A l’altre extrem, el 6 % dels adults a Espanya tenen un nivell alt o molt alt en les competències matemàtiques, però no arriben a la meitat de la mitjana general, que és d’un 14 %. Pel que fa referència a resolució de problemes (no específicament matemàtics), un 35 % de la població adulta és capaç de resoldre problemes simples amb poques variables, però té dificultats amb problemes que requereixen diversos passos o a on intervenen diverses variables. I d’aquests un 8 % són capaços només de resoldre problemes simples en un sol pas.
Aquests darrers anys, a través de multitud d’indicadors, s’han fet ben paleses les necessitats de millora del sistema educatiu de casa nostra. Però qualsevol sistema educatiu del món, projecta nítidament un reflex de la societat que li dona vida i, en efecte, valorar (criticar) el sistema sense partir del context potser respongui més a un exercici de teràpia generacional que no pas a una lectura profunda i seriosa de la realitat.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Els infants són reflexe de l'entorn on viuen. Uns pares que no són un bon model ni valoren els avanços dels seus fills. La mostra pot ser el % de famílies que no llegeixen les notes dels seus fills ni van a les reunions informatives. La responsabilitat de l'escola de cada dia més grossa perquè ha d'assumir funcions que no li són pròpies. Està clar que h an d'ensenyar a llegir però a la vegada han de motivar a un alumnat que no té cap interès i que estan enganxats a les tecnologies i un llibre les sembla un avorriment.
Miris on miris, tot són guirisDesde cuando los hoteles, bares, restaurantes, discotecas, bazares, rents a cars, compañías aéreas, de autobuses, guías, agencias de viajes, y todos los servicios derivados de ello son inversiones estatales???? No tienes ninguna mejor idea que no sea la típica frase pancartera?
A un estat on només s'inverteix en turisme, és normal. Els pares són treballadors d'hosteleria, no estan qualificats i això s'hereda. Mentrestant, miren a l'escola com si els docents ho haguessin de fer tot, quan a casa no han vist cap referent llegir un llibre o fer res cultural