Escoles mirall
La queixa és un analgèsic social: no cura la malaltia, no soluciona els problemes, però emocionalment permet descarregar tota la negativitat derivada de la frustració, de la impotència envers situacions tan complexes com les que sovint ens envolten. Aquesta nova cultura del desànim, amb alguns matisos, s’ha injectat en dosis elevades a un sistema educatiu que tremola cada vegada que es publiquen indicadors de mesura, com ara les proves PISA. La caiguda en picat del ‘nivell’ a les escoles, ha passat a encapçalar el catàleg de preocupacions de tota una generació de pares i mares que observa amb certa inquietud l’evolució dels seus infants. Paradoxalment, si comparam les dades extretes a Espanya pel darrer informe de l’OCDE, aquesta mateixa generació, suspèn en alfabetització, aritmètica i resolució de problemes.
También en Opinión
- Los nutricionistas avisan: «Un niño de 3 a 4 años no debería tomar más de un yogur de soja cada 63 días»
- Los okupas de la escoleta de Son Oliva: «No somos mala gente, si nos tenemos que ir entregaremos las llaves»
- Los empresarios chinos de Mallorca se reinventan: cambian los bazares por panaderías y chiquiparks
- «Los anestesiólogos estamos preocupados por el consumo de fentanilo, especialmente, ante la llegada de la temporada turística»
- La madre de la menor desaparecida desde verano en Palma: «Le diría que vuelva, que aquí tiene a su familia para lo que necesite»
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Els infants són reflexe de l'entorn on viuen. Uns pares que no són un bon model ni valoren els avanços dels seus fills. La mostra pot ser el % de famílies que no llegeixen les notes dels seus fills ni van a les reunions informatives. La responsabilitat de l'escola de cada dia més grossa perquè ha d'assumir funcions que no li són pròpies. Està clar que h an d'ensenyar a llegir però a la vegada han de motivar a un alumnat que no té cap interès i que estan enganxats a les tecnologies i un llibre les sembla un avorriment.
Miris on miris, tot són guirisDesde cuando los hoteles, bares, restaurantes, discotecas, bazares, rents a cars, compañías aéreas, de autobuses, guías, agencias de viajes, y todos los servicios derivados de ello son inversiones estatales???? No tienes ninguna mejor idea que no sea la típica frase pancartera?
A un estat on només s'inverteix en turisme, és normal. Els pares són treballadors d'hosteleria, no estan qualificats i això s'hereda. Mentrestant, miren a l'escola com si els docents ho haguessin de fer tot, quan a casa no han vist cap referent llegir un llibre o fer res cultural