Massa moixos

Antoni AlordaPalma24/12/24 4:00

Vivim la sisena gran extinció amb una indiferència notable, desconnectats de l’entorn, dels seus ritmes, dels seus neguits. Les presses, la modernitat i la precarietat imposen altres maldecaps. El gran capital se sent a recer de qualsevol amenaça i fa apologia de l’egoisme global. Tanmateix, la majoria dels humans ho voldríem revertir, el temps que dura un documental que en parla. És una demanda vaga, poc militant en els debats sobre les mesures escaients, com preservar territori, i no destinar-lo tot a l’explotació intensiva, ús residencial inclòs; com racionalitzar l’extracció de recursos i el consum; com actuar sobre la contaminació, el clima, o la demografia, o les espècies invasores i l’expansió d’animals domèstics/domesticats (feia comptes escriure de moixos, però hauran quedat confinats al títol), etc.

La polèmica sobre la pesca d’arrossegament resulta un mal exemple per com n’era de desproporcionada la proposta del Comitè d’Experts, però ens ha permès reparar com, davant la constatació d’un Mediterrani desnerit, s’hi oposaven les necessitats econòmiques de les famílies afectades, o dels consumidors, arguments ben comprensibles, però que no curen el malalt.

L’home és una plaga. Tanmateix, els feels de l’humanisme seguim mantenint el dogma que és i ha de seguir essent la mesura de totes les coses. Però, fins i tot per preservar els seus propis interessos, que no només, ha d’atendre, s’ha d’atendre, a les necessitats ecològiques. Miquel Àngel Dora i Pere Vicens, a la presentació del seu llibre Temps i natura a Mallorca, ens deien que els canvis en la biodiversitat se precipiten a la vista dels observadors atents, en dècades. És imprescindible redreçar aquesta deriva empobridora, forasenyada.

Fa dos-cents anys, Carnot establí les bases de la termodinàmica, estirant d’aquest fil, hem anat assumint un final de l’univers, que pareix que deixarà de fugir esperitat cap al no-res. Però ens queden un parell de milers de milions d’anys. Mentrestant, ens calen regles per conciliar els humans, que són el seu principal enemic, i per assolir una comunió amb la natura, en aquesta nau magnífica i atrotinada, on anam tots, que en deim l Terra. O tot petarà abans d’hora. Bon Nadal.