La importància de la literatura
A la fi el govern de la Generalitat de Catalunya s’ha fet enrere, però durant aquests darrers dies hi ha hagut una gran polèmica perquè el Ministeri d’Educació del govern de Madrid i el Departament d’Educació català havien decidit que les assignatures de literatura (tant de catalana com de castellana) desapareguessin de 2on de Batxillerat i no entrassin a la selectivitat. Eren molts els que veien aquesta decisió (la veien així perquè en realitat ho era) com una passa més en la direcció presa fa temps per l’educació pública d’aquest país (l’apunt val per al conjunt de l’estat espanyol, particularment per a les Balears) d’anar cap a un model educatiu que entreté i guarda més que no transmet coneixements sòlids i perdurables. Ho denuncien fins i tot els mestres i professors més preparats, més experts, més sacrificats i més vocacionals. Entre que les aules estan sobresaturades, que els pares dels alumnes cada vegada reconeixen menys la tasca dels docents, que els docents tenen a mà molts menys recursos dels que necessitarien o dels que convendria, i que l’actitud i el nivell intel·lectual dels alumnes està cada vegada (en general) més degradat, el món de l’educació s’està convertint (en general) en un campi qui pugui. Sense que les autoritats polítiques facin o puguin fer gaire res per arreglar-ho. Total: per què arreglar-ho o millorar res, per què formar bé els estudiants, si cada vegada preval més un sistema socioeconòmic basat en el totxo i el turisme de masses, que sobretot requereix mà d’obra barata, tant se val si ben preparada o no? Sigui com sigui, la polèmica en relació a la literatura ha anat acompanyada, com sempre passa en aquests casos, per tota classe d’arguments, alguns de bons i persuasius (la literatura obligatòria a secundària cohesiona la societat d’un país perquè genera un imaginari comú) però, també, pels típics arguments sentimentaloides i banalment anticientífics a favor de llegir. En aquest sentit, convé recordar que el principal argument a favor de la lectura literària no pot ser mai que ens fa millors persones (perquè és mentida) ni que ens fa ser més crítics (perquè també és mentida) sinó simplement que, si es fa bé i de manera regular i versàtil, llegir enriqueix –eixampla, fa més fonda i més autoconscient, matisa, pluralitza, intensifica– tant la vida pròpia com la nostra experiència del món. Que no és poca cosa. En realitat, és moltíssim.
También en Opinión
- «Te quiero pero no funciona»: un psicólogo explica porque los los hombres viven en el siglo XX y las mujeres en el XXI
- Los okupas de la escoleta de Son Oliva: «No somos mala gente, si nos tenemos que ir entregaremos las llaves»
- Los nutricionistas avisan: «Un niño de 3 a 4 años no debería tomar más de un yogur de soja cada 63 días»
- «Los anestesiólogos estamos preocupados por el consumo de fentanilo, especialmente, ante la llegada de la temporada turística»
- Los empresarios chinos de Mallorca se reinventan: cambian los bazares por panaderías y chiquiparks
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.