Apunts a favor dels emigrants inmigrants

Durant els 400 anys que va durar aquesta sagnia humana, cultural i territorial a l’Àfrica, a Amèrica, a Àsia, a Oceania (només a l’Àfrica es calcula que varen ser 20 milions de persones esclavitzades) no ens varen semblar uns xucladors de la nostra economia ni que ens llevessin els llocs de treball. Vàrem aplaudir aquesta manera genocida de tractar a aquells que havíem decidit que eren inferiors a nosaltres i ens vam enriquir a la seva costa.

Un exemple: Al Senegal vàrem construir al 1784 allò que en deien ‘La casa dels esclaus’. La valoració que es feia a les hores en aquest indret, era la següent:

Dones: Preu superior als homes; es valoren com a qualitats els pits i la dentadura.

Nens/nes: Valorats qualitativament per la dentadura i com de saludable semblen en el moment de la transacció.

Homes: Pes mínim 60 quilos.

Segons aquests criteris tenien un preu o un altre, sempre segons la balança de l’oferta i la demanda.

Les famílies eren separades sense possibilitat de reagrupament. Durant el transport en vaixell, els que es posaven malalts eren llançats al mar.

A les Illes Balears, en un exercici de poder del PP i Vox, es va aprovar que els menors immigrants serien taxats segons la seva dentadura. Què hi ha de diferent entre els mètodes d’aquells negrers i la resposta que es dona als immigrants de color actualment? Com tenim tan poca vergonya que després de prendre’ls totes les seves riqueses, de torturar-los, de massacrar-los, d’esclavitzar-los, no ens queda ni una mica d’humanitat i no els hi tornem el que al cap i a la fi és seu? Gràcies a l’espoliació dels seus bens i dels seus fills, nosaltres ara som països rics i ells, pobres.