Jo tenia una Vespa

Joan Guasp15/12/24 4:00

Ala dècada dels seixanta i principis de la dels setanta, jo tenia una moto Vespa. Una Vespa 150, de color de poma verda grenyal, amb la qual recorria tots els indrets de la geografia mallorquina. Sempre convidava algú que m’acompanyés. Durant molts mesos el meu company més assidu va ser un al·lot que, com jo, volia ser escriptor. Es deia Guillem Frontera. Era d’Ariany. Ell tenia 18 anys i jo 19. Ens iniciàrem en el reporterisme esportiu. Anàvem per lliure, cosa que en aquella època era una gran novetat. A Ciutat visitàrem, al carrer de Sant Feliu, els tallers de la impremta Atlante, que havia adquirit feia poc en Pere Serra, periodista i futur empresari del Grup Serra. Aleshores en aquells tallers s’imprimien dues o tres revistes esportives que totes elles tenien, pràcticament, el mateix nom: Fiesta Deportiva, Semana Deportiva i alguna altra que ara mateix no recordo. Amb la meva Vespa, en Guillem i jo anàvem a entrevistar jugadors del RCD Mallorca, que aleshores jugava a segona divisió. Moltes vegades pujàrem fins a Gènova, que era on acostumava a concentrar-se l’expedició mallorquinista. Crec que en una ocasió també anàrem al santuari de Lluc, on a la vigília d’un partit molt important es va concentrar el Mallorca.

Molt aviat jo vaig fitxar pel Diario de Mallorca, que dirigia don Antoni Sabater. M’encarregaren de fer les cròniques del Club Esportiu Constància d’Inca. A partir d’aquell dia em passava més temps a Inca que a Palma, i aquest degué ser el motiu de l’allunyament amb en Guillem Frontera. Jo vaig recuperar la Vespa per a mi tot sol. Va passar poc temps i en Guillem va obtenir el premi de novel·la Ciutat de Palma amb Els carnissers. Quina alegria! Va ser quan ens tornàrem a reunir, encara que per poc temp. Tots dos anàvem i veníem i ja començàvem a tenir els nostres propis destins encaminats. Però aquest no fou obstacle per continuar la nostra vella amistat. Ell va fer les seves tresques per Barcelona i jo no em vaig moure gaire de Mallorca. Encara que sortia sovint de l’illa acompanyant el Constància en els seus desplaçaments a la península per jugar els seus partits oficials de Lliga. Fins ara, que en Guillem se n’ha anat sense avisar-me, i fins que ens tornem a retrobar per fer algun petit volt amb la meva Vespa enyorada i amb el meu enyorat amic. Fins sempre, Guillem!