Qui guanya què?

Els titulars de les darreres visites a casa nostra i les publicacions del periodista Jon Lee Anderson han estat inquietants («No puc descartar una guerra civil als Estats Units», o «Si Trump procedeix com ha promès, hi haurà violència i convulsió als Estats Units»), però cal recordar que sovint es presenta com un deixeble de Tintín: «Jo em vaig fer periodista perquè m’emmirallava en Tintín. Volia recórrer el món, i viure’l, per entendre’l i explicar-lo». Un dels últims grans periodistes dins una professió que ningú ha garantit que continuarà existint, ha publicat una antologia dels seus articles (He decidit declarar-me marxista) alertant sobre el que tothom coneix: el periodisme és una professió en perill d’extinció, i la majoria dels polítics, tant demòcrates com autoritaris i per descomptat els dictadors, ho estan celebrant. I el motiu no és que ja no s’escampin notícies, en absolut, perquè avui es mouen moltes més informacions que en cap altre moment de la història; el motiu és que cada dia cal més esforç per distingir les vertaderes de la resta, que la gent ha assumit que els periodistes menteixen per motius diversos i que rep informació de nul·la qualitat emesa per influenciadors i tiktokers del tot aliens al periodisme valuós i honest.