El Búnquer i la Constitució

Damià Perelló FemeníaPalma03/12/24 4:00

Un any més s’acosta la commemoració de la Constitució del postfranquisme i la sensació que tenen moltes capes de la societat és que s’han reactivat els vells poders que controlaven l’Estat. El Búnquer, com l’anomenaven els mitjans de comunicació que a l’etapa de la Transició abanderaven el canvi democràtic. El nou Búnquer ha aparegut en un moment propici, envoltat de l’auge internacional dels populismes d’extrema dreta, la crisi d’identitat de la dreta tradicional, una esquerra desubicada, i les restes de la sacrosanta creuada contra l’heretgia catalana.

El Búnquer no és un partit polític, encara que seria fàcil assimilar els seus membres en una o altra sigla política o corrent intern de la vella progressia que ha transmutat al discurs reaccionari. El Búnquer, per aquells que per edat no han tengut l’ocasió de conèixer-lo en la seva anterior reencarnació, és poder. El poder real i sistèmic que condiciona l’Estat i les seves estructures ideològiques o de pensament i la distribució de les prebendes econòmiques. Poder no electe que qüestiona l’electe sense cap mirament quan no respon els seus interessos. Per això, no és d’estranyar que en l’exercici del govern sempre es procuri la simbiosi amb els senyors del sistema que representen la part profunda i estable de l’Estat.

En el seu moment, el Búnquer, va acceptar la Constitució com un mal menor. Un preu que s’havia de pagar per mantenir l’estatus i estar homologats a la restat d’estats de l’Europa occidental. Per a ells era més important controlar el desplegament del nou marc polític que lletra interpretable de la carta magna. Total, aquesta funció, d’una o altre manera, es mantindria en la seva esfera de poder. L’alquimia de la justícia espanyola, aquests darrers anys, ha obrat miracles que han fet saltar pels aires la seguretat jurídica que es pressuposa a un règim democràtic homologat. La percepció que hi ha hagut ha estat la de disposar d’una Constitució amb un article únic: el que la fonamenta amb la indissoluble unitat de l’estat, la resta, paper banyat si cal. Finalitzada la caça de l’independentista, ara sembla que li ha arribat el torn a les esquerres; els demòcrates, que posin les seves barbes en remull. Ha tornat el Búnquer. Visca el...