La castellanoespanyolitat destructora

El polític espanyol més influent del segle XX i del que duim de segle XXI, o sigui, del segle de totes les modernitats i del segle que ara mateix posa les bases del que serem en el futur, va ser un dictador reaccionari, amb les mans brutes de sang, amb un cervell de puça, un homenet podrit per la moral més envilida i per la superstició més obscurantista, i amb una idea de la cultura pròpia d’un idiota. Normal que el tal homenet, el dictador Franco, sigui el polític espanyol més influent dels segles XX i XXI, perquè Espanya sempre ha estat més o menys igual. Si ho mires bé, Espanya –i qui diu Espanya diu la castellanoespanyolitat– només ha sabut fer bé una cosa al llarg de la història: expandir-se, destruir, exterminar pobles i llengües i cultures, imposar per la força als altres la seva visió arrogant, fosca i antimoderna de la vida, del món, de la cultura i de la humanitat. Josep Pla en deia més o menys que era una bassa infecte. I no anava errat: corrupcions, militarisme, autoritarisme, cops d’estat, guerres civils, uniformisme imposat a cops de martell... Si Espanya no estàs geogràficament ubicada al continent europeu i en moltes de les seves parts no tengués el clima privilegiadament benigne que té, seria un país tant o més invivible que qualsevol república bananera, i tendria una guerra civil cada quinze dies, i tots els seus mecanismes institucionals i de poder funcionarien de manera encara més degradada del que ja funcionen. Forces d’ordre i exèrcit amb una concepció gens ni mica moderna i democràtica del seu deure, sindicats venuts al poder, partits obedients dels colossals poders econòmics, una judicatura més interessada a aplicar ideologia que a impartir justícia... Si Espanya ha estat al llarg de la història, i és encara ara, un estat defectuós o fallit, és per unes quantes raons, però una de les més importants és perquè a l’espanyolitat hegemònica, i als que tenen la paella pel mànec, només els interessen dues coses: 1) conservar els seus privilegis, i 2) imposar a tothom la llengua castellana i la cosmovisió castellanoespanyola. Ho hem tornat a veure aquesta setmana a les Balears, quan el PP ha votat ‘per error’ (mentiders i covards) la proposta dels falangistes de Vox d’eliminar el català de la funció pública i que deixi de ser vehicular als centres educatius, i d’aprovar que es pugui construir en àrees naturals d’especial interès. Només són bons exterminant, empobrint, destruint.