Divendres no tan negre

Josep M. LlauradóPalma28/11/24 4:00

La tradició que el ‘Buy Nothing Day’ tingui lloc el quart divendres de novembre, l’endemà del Dia d’acció de gràcies, ha generat confusió pels cinc divendres que conté enguany aquest mes, però la proposta d’una jornada, com més mundial millor, sense compres manté l’atractiu. La proposta d’un dia, com a mínim, sense comprar res nasqué a principis dels 90 del cap i el cor de l’activista Ted Dave i el (genial) col·lectiu dels Adbusters, per posar un poc de seny a la bogeria de compres que suposen les festes de Nadal i la campanya comercial inclosa que depenent dels països pot durar dos mesos i no s’ha aclarit mai si la promoció del ‘Black Friday’ (un absurd forà comparable al Halloween) ha crescut mirant de contrarestar-la. La competició entre els promotors del consumisme i els qui reclamen el consum assenyat sempre serà desigual, és clar, ni que sigui pels diners que ambdós bàndols posen damunt la taula, però alguna cosa es mou si la visió col·lectiva del ‘Black Friday’ (en origen, un dia d’anotacions comercials en negre, ço és: positives, després de mesos d’apunts vermells com a reflex de les pèrdues dels botiguers) va evolucionant al que realment és: un dia negre en què tornes a casa després de comprar coses que no necessites a un preu que ben segur paga amb escreix la publicitat que t’ha impulsat a comprar.

En tot cas, el Dia sense compres ja fa temps que es promociona sol: quan penses en silenci si realment et cal allò que vols comprar, el promociones; quan preveus o repasses les despeses exorbitants i sovint innecessàries que fas tot l’any, i especialment pel Nadal, el mantens en la memòria; quan pateixes la contínua, exagerada i abassegadora publicitat, el carregues al teu cervell; quan et fots dels que compren coses ridícules, t’entrenes i agafes forces per practicar-lo. Pot semblar, i més ara com ara, que la proposta d’un Dia sense comprar res va perdent la batalla amb el ‘Black Friday’, però una celebració el nom de la qual esmenta la crisi monopolística de l’or al segle XIX, la matança de civils en la revolució iraniana del 1978, els embossos de trànsit pels dies de Nadal, un parell de pel·lícules de por i decapitacions i alguns esments al terrorisme no pot guanyar mai.