El judici del mico

Antoni AlordaPalma29/10/24 4:00

Aviat farà 100 anys, el cristianíssim Estat de Tennessee aprovà una llei que prohibia explicar a la Universitat o a l’escola qualsevol teoria que negués la Divina Creació tal i com l’ensenya la Bíblia i, en concret, la de que l’home descendeix d’animals inferiors. Poc després, un jove professor exposava a classe una làmina en la que un simi s’anava posant dret fins convertir-se en un home. En un judici memorable, condemanaren el pobre John Scopes. La llei va ser derogada el 1967. Quan bravejam dels valors occidentals, no ens referim en aquests episodis, dels quals la història n’és plena. Potser l’efemèride serà tristement útil en els debats sobre els pressupostos de les Balears per a 2025 perquè Vox en condiciona el suport a què els pares puguin vetar continguts escolars.

Entès en el seus estrictes termes, el dret a decidir la formació religiosa i moral dels fills és raonable. Però si hem d’entendre que moral i religió condicionen totes les relacions humanes i el funcionament de l’univers sencer, si hi ha a qui els dogmes de la Bíblia, l’Alcorà, o de la cienciologia, ja els hi aporten totes les respostes, aleshores xocaran per força amb una escola que interpel·la amb preguntes, que mantén que el coneixement no troba mai repòs ni sap de veritats revelades, amb una escola que educa en la tolerància i la pluralitat, amb llibertat de càtedra.

No sé si els proponents pretenen oferir als musulmans mallorquins estudiar a madrasses, però més bé sembla que quan diuen moral i religió pensen sobretot en sexe (i gènere). Les sona? Però, alerta, que el PP també tirava d’aquest argument per justificar l’objecció a estudiar en català, i Le Senne creu que reivindicar les víctimes del franquisme és partidista. En tot cas, seria fàcil recopilar cites masclistes i homòfobes en textos sagrats. Me n’afluix. No és una batalla menor. No ho és mai quan el fanatisme ataca l’escola. Tornaran les acusacions indiscriminades d’adoctrinament a les aules, com les que escampava el darrer govern del PP. L’altra condició per aprovar els pressupostos és una «oficina» per perseguir el català i sabotejar-ne la normalització. El nostre propi Govern, amb els nostres doblers, contra la llengua del país. No en sortim.