L'ADN de Colón

Onofre VaquerPalma16/10/24 4:00

Vaig veure el reportatge sobre l’ADN de Colón d’en José Antonio Lorente a TV. S’hi diu que es van fer anàlisis a persones de Gènova de cognom Colón i aquests tenen característiques diferents i que a Gènova els expòsits se’ls posaria el cognom Colombo. Aquesta suposició vé de Sant Columbà, monjo irlandès fundador del monestir de Bobbio el 614, que donarà Colombo en italià i Colom en català. A Itàlia els cognoms es formen tard, es feia servir el patronímic, això és el nom del pare amb un ‘di’ davant abans del nom, com feien els jueus a l’Edat Mitjana. Francesc Calafell (Universitat Pompeu Fabra) estudiós del tema desconeix que Colombo abans que llinatge era nom. Encara al XVI a Toscana i Venècia es feia servir el patronímic. En la documentació genovesa el Descobridor es diu Cristoforo di Colombo, tot i que ja era cognom el ‘di’ indica un origen patronímic. Els Colombo que emigren a llocs de parla catalana agafen el llinatge Colom. He documentat a Mallorca un Joan Colom, mariner genovès que es casa el 1512, i Albardaner a València un Bartomeu Colom, genovès, aprenent de teixidor de domassos el 1479. Esperava que ens donés a conèixer el haplotip. Ens diu que Colón seria d’ascendència jueva però no ens diu si era askenazi, sefardita, nord-africà o d’Orient Mitjà. El meu amic Francesc Albardaner ens diu que si era jueu no seria de Gènova, on no podien viure els jueus, però si els conversos de diverses generacions. Si era convers no tenia necessitat d’ocultar-ho ja que a la Cort hi havia molts conversos. L’estirp hebraica de Colón ja la defensaren García de la Riega (1898) que suposa que naixeria a Galícia i emigraria a Gènova. També Salvador de Madariaga (1944) el considera d’origen sefardita emigrat a Gènova. En canvi Albardaner el considera de família genovesa emigrada a València. El consideren jueu Maurice David (1935), Simón Wiesental (1973) i Sara Leibovici (1986). A un article a la revista Segell (núm. 3, 2006) deia que per poder saber si era d’origen jueu calia comparar l’ADN d’Hernando Colón extret per Lorente amb els dels diferents grups de jueus. Calafell diu que l’haplotip R1b acull 2/3 de les mostres preses a persones de llinatge Colom dels països de parla catalana.

No es pot liquidar la teoria genovesa sense analitzar la seva documentació. Al meu llibre Cristóbal Colón. De los enigmas a las certezas (2020) es pot veure aquesta documentació. Destacaria un document de 1496 on tres germans de llinatge Colombo, cosins del Descobridor, concorden que un d’ells anirà a trobar-se amb Cristoforo di Columbo, almirall del rei d’Hispania, contribuint tots a les despeses del viatge. Colón no amaga que sigui genovès però amaga els seus orígens humils. A la Pesquisa de Bobadilla es diu que Bartolomé Colón havia fet tallar la llengua a dues dones que deien que el pare dels Colón havia estat teixidor i que don Diego havia estat teixidor.

Els que segueixen la teoria de Joan Cerdà de que el Descobridor seria fill il·legítim del príncep Carles cometeren un error d’interpretació. Cerdà parteix de la nota d’un biògraf, un tal Iribarren (jo li vaig portar el llibre de Palma per encàrrec seu), que parla d’una possible amant, Margarida, a que el príncep hauria deixat embarassada. S’inventa que el seu llinatge seria Colom i fa seva la llegenda de que el príncep havia estat castellà del castell de Santueri, que s’havia inventat Joan de Padrines al XIX.

El biògraf no dona la font del document, una suposada carta del príncep del 19-10-1459 al governador de Mallorca, que hauria pres de Georges Desdevises du Dezert que tampoc dona la font. Nito Verdera, amb l’ajuda de l’arxiver Jaume Riera i Sans, trobà la carta a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i resulta que la carta està datada a Mallorca i dirigida al governador de Sicília. A altra carta parla de Margarita parmoritana, es a dir de Palerm. Si el príncep hagués tingut un fill d’una tal Margarita aquest hauria nascut a Sicília, no a Mallorca, a més és impossible que fos el Descobridor. L’anàlisi de l’ADN de don Tello, un trastàmara germà del rei Enric, avantpassat del príncep de Viana, confirmen que no hi ha cap relació.