Esperit Català
22/09/24 0:30
Aquesta mateixa setmana i avui mateix i aquí mateix m’han tornat a insultar i menysprear, oralment i per escrit –fins i tot amb algunes notes a aquest diari que el lector d’aquest article té a les mans– per haver fet ús del terme lingüístic Països Catalans. Quan dic o escric Països Catalans se’n riuen de mi. Però jo ben bé que m’ho passo. No em sento insultat ni menyspreat, sinó honorat. Com a mallorquí soc un ciutadà català i parlo i respiro català. No ho entenen o no ho volen entendre. Per tot plegat, perquè són estúpids per entendre i per tenir bona voluntat, fan de mi el blanc del seu vilipendi i del seu rebuig. Em fan bullying en privat i en públic. Pobres analfabets. Pobres ignorants. Pobres miserables.
También en Opinión
- Los nutricionistas avisan: «Un niño de 3 a 4 años no debería tomar más de un yogur de soja cada 63 días»
- Los okupas de la escoleta de Son Oliva: «No somos mala gente, si nos tenemos que ir entregaremos las llaves»
- Los empresarios chinos de Mallorca se reinventan: cambian los bazares por panaderías y chiquiparks
- «Los anestesiólogos estamos preocupados por el consumo de fentanilo, especialmente, ante la llegada de la temporada turística»
- La madre de la menor desaparecida desde verano en Palma: «Le diría que vuelva, que aquí tiene a su familia para lo que necesite»
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Otro bloqueo 🙄
"som mallorquí i amb molta glòria som català per la meva història". Els països catalans hem d'estar més units que mai
Si, a sa meva nora equatoriana sempre li dic, Ecuador tendría que llamarse España, sois españoles, habláis español. I me contesta: hablamos español, pero no somos españoles.
Cert aquest ignorants només saben insultar. Arguments no en tenen cap. Científicament no aporten res més que els descrèdit. Són això escòria ciutadana
No le dé más vueltas: desde antiguo en los países castellanos se percibía una animadversión mal reprimida hacia lo catalán, sobre todo la lengua, era un estorbo al "anschluss" mesetario pancastellanista, que aquí fue posible con el colaboracionismo interesado de las élites nobiliarias mallorquinas de asimilados. Fueron suficientes las expectativas de cargos, títulos nobiliarios y protección militar frente a la levantisca población de "forans" y "menestrals"; esas élites de aristócratas agropecuarios y de mercaderes nunca olvidaron, generación tras generación, las revueltas de "forans" y la revolución de las "Germanies". Si son capaces de creerse aquello que el Jefe dijo de: "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano", aserto falaz, como no van a creerse los demás dogmas del fenecido Imperio de la dinastía austro-germana y la posterior francesa, que se les inculcó en la escuela decimonónica, la franquista y la del régimen del 78.
Tenc dos fills, de 8 i 5 anys, que s'expressen i viuen plenament en català, en català de Mallorca, amb unes formes pròpies del Pla de Mallorca. Des de l'àmbit científic no crec que hi pugui haver cap dubte sobre quina és la nostra llengua. Com a palmesà que se va criar en un ambient on l'ús del català era pràcticament inexistent ( tot i ser la llengua familiar de tots els que formàvem aquell entorn) , veure els meus fills, viure amb tanta normalitat la seva identitat cultural, me fa molt content. Saben expressar-se correctament en castellà i de fet tenen molts d'amics castellano-parlants. I accedeixen coneixement global en les 3 llengües però sobretot en català a l'escola i en anglès als mitjans audiovisuals. Jo som consultor de màrqueting i faig feina majoritàriament als EUA, online la major part del temps. I el meu enfocament és : què volem aconseguir en l'àmbit lingüístic? La majoria de catalonparlants que conec rebutgen frontalment el terme Paisos Catalans, jo tampoc m'hi sent identificat, però sobretot pens que s'hi vull que el meu mercat: "població mallorquina" me compri el meu producte "estimació i ús de la llengua" he de optar per una estratègia hàbil. Centrar el debat en la qüestió científica no me serviria en el meu pla. Més enllà d'això, Joan, tot el meu respecte. La situació és complicada i només s'arregla adoptant una estratègia de bloc, ben pensada i executada. I per aconseguir això ens hauríem de posar d'acord en què volem i com volem aconseguir-ho. Perquè els meus fills , i tots els altres infants, puguin continuar visquent a Mallorca , utilitzant la seva llengua, amb dignitat. Salut!