Cop de Justícia

No són feixistes els discrepants ni els dissidents, són els que impedeixen als altres ser qui són. Els presumptes feixistes per antonomàsia són els que disposen d’una forma de poder, per legal que sigui, si aquest poder no és legítim i democràtic. Els governants i els jutges són els que més en perill estan de tenir comportaments feixistes. Entre nosaltres ho estem veient cada dia. Però l’any 2017, concretament el primer d’octubre es va iniciar a l’Estat espanyol una maquinària de produir feixistes immensa. És com si diguéssim que a Espanya es va obrir la veda. O el vedat, com diem per aquests redols nostres. Ara mateix, set anys després, encara patim les greus conseqüències d’aquella obertura del vedat. Després de presons injustes i d’exilis forçats, i després de comprovar el gran error de les sentències i de les acusacions, hi ha jutges que encara perseveren en el seu autoritarisme feixista.

El que fan Pablo Llarena, Manuel Marchena –en connivència amb Vox–, i tots els seus sequaços no aplicant la llei d’amnistia als exiliats catalans és un nou cop, com tants d’altres, d’injustícia. Un Cop d’Injustícia en tota regla. Es treuen de les punyetes de la seva mànega un delicte de malversació inexistent. I encara que hi hagués alguns dubtes, l’amnistia l’esborra del mapa i els acusats resten lliures com ho haurien d’haver estat sempre. Mirem als països del Tercer Món i d’altres en vies de democratització, però l’Estat espanyol comparteix amb ells la vergonya del seu feixisme legal i impune. Prevaricació sense matisos.