Assemblar-se a Hemingway

Josep M. LlauradóPalma29/08/24 0:30

Enguany se’ns ha tornat a passar, si més no a qui escriu, però s’acaben de convocar, per als dies del 23 al 27 del juliol de l’any pròxim, els Hemingway Days, que es fan cada any des del 1981 al Sloppy Joe’s Bar de Key West, a l’extrem dels Cayos de Florida. No és tan sols una festa de disfresses imitant els posats més famosos d’Ernest Hemingway, com sembla si hom es mira les imatges que n’apareixen cada estiu, sinó tota una trobada popular per homenatjar i recordar l’escriptor, engegada per alguns seus fidels amics i que compta amb el suport de la Hemingway Look-Alike Society i d’altres institucions dedicades a divulgar la vida i l’obra de l’escriptor i el seu exemple vital i ideològic.

El 1989, el Servei Postal dels Estats Units hi presentà un segell en honor a Hemingway, i James Nagel hi donà a conèixer les cartes i el diari de la infermera Agnes von Kurowsky, que inspirà l’heroïna d’Adéu a les armes, per exemple, i altres anys hi han participat escriptors com James Dickey, John Updike i Randy W. White. L’aplec inclou un concurs internacional de relats curts, subhastes benèfiques que es dediquen a beques d’estudi sobre literatura i també concursos de pesca i paròdies dels sanfermines (sempre recordant el consell de l’escriptor: «Pamplona no és un lloc per portar la teva dona»), i naturalment tot l’alcohol i tota la farra que el lector pugui imaginar. I naturalment el reconegut concurs Hemingway Look-Alike, «Assemblar-se a Hemingway», que no és només «un concurs de semblança física sinó (...) una celebració del personatge més gran de Hemingway, i en el qual els concursants són jutjats no sols per la seva similitud física amb el gran escriptor, sinó també per la seva encarnació del seu esperit i ganes de viure».

Tranquil·litza saber que l’escarni dels sanfermines es fa amb cavallets de fusta sobre rodes, cosa que s’adiu molt més a l’esperit que ara tindria, ben segur, un actualitzat Hemingway. Tot plegat, la trobada no mira de fossilitzar-lo, sinó d’aprendre’n, perquè pocs escriptors com ell han exercit en vida l’entusiasme i el compromís. Sense haver-hi posats els peus, de moment, hom pot estar segur que mentre aquesta tradició continuï Hemingway no serà oblidat.