En donaré gràcies
Gràcies pel poble on vaig néixer i per l'època en la que vaig créixer. Al tombant de la primera meitat del segle XX era encara possible que els nins ens eduquéssim molt abans d'ingressar a l'escola; el meu primer llibre de literatura no fou un manual ni s'estudià a l'aula ni el mestre era de carrera; la primera classe la vaig rebre vora la xemeneia una vetlada d'hivern, el mestre va ser el meu pare i la lliçó es titulava L'abat de la Real, la rondalla mallorquina. I vaig rebre la meva primera lliçó de música d'una cadernera que sovint visitava el corral de casa i els colors que vestia m'impartiren la primera classe de pintura. Temps aquell que feia possible als infants jugar a bolles al carrer, contemplar titelles, venerar els padrins i amb ells resar avemaries, empassolar-te ametllons i no haver de donar explicacions a ningú per ser feliç sense haver de pagar res.
También en Opinión
- «Te quiero pero no funciona»: un psicólogo explica por qué los hombres viven en el siglo XX y las mujeres en el XXI
- El cirujano Jeremy London te da la clave de qué hacer si te da un ataque al corazón cuando estás solo: «Siéntate de esta forma»
- Le preguntamos a la IA cuál es el mejor lugar para vivir en Mallorca y esta es su respuesta: «Es ideal si buscas un equilibrio»
- Una sentencia deja que una abuela invite a su nieto a comer en su cumpleaños
- Un hombre que perdió a su suegra en la dana dice que pensaron que la alarma era una broma
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.