En donaré gràcies
Gràcies pel poble on vaig néixer i per l'època en la que vaig créixer. Al tombant de la primera meitat del segle XX era encara possible que els nins ens eduquéssim molt abans d'ingressar a l'escola; el meu primer llibre de literatura no fou un manual ni s'estudià a l'aula ni el mestre era de carrera; la primera classe la vaig rebre vora la xemeneia una vetlada d'hivern, el mestre va ser el meu pare i la lliçó es titulava L'abat de la Real, la rondalla mallorquina. I vaig rebre la meva primera lliçó de música d'una cadernera que sovint visitava el corral de casa i els colors que vestia m'impartiren la primera classe de pintura. Temps aquell que feia possible als infants jugar a bolles al carrer, contemplar titelles, venerar els padrins i amb ells resar avemaries, empassolar-te ametllons i no haver de donar explicacions a ningú per ser feliç sense haver de pagar res.
También en Opinión
- Los nutricionistas avisan: «Un niño de 3 a 4 años no debería tomar más de un yogur de soja cada 63 días»
- Sorpresa en el Parc de la Mar: una enorme mancha de 'sangre' sorprende a los turistas
- Soy fisioterapeuta y este es el mejor ejercicio para reducir la papada: «Estabiliza tu mandíbula»
- Un okupa de la rotonda de la carretera de Sóller: «No sé nada ni tengo dónde ir»
- Da una brutal paliza a su novia porque quiso dejar una propina en un hotel de Cala Millor
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.