Més ràpid, més alt, més fort
Tornar a París a repensar el sentit de la història i reflexionar sobre la condició humana és un bon exercici per una humanitat que potser, durant milers d'anys, no ha evolucionat tant com desitjaria. Una evidència, cada cop amb més consens, destaca que l'esser humà està associat a la confrontació i la guerra de forma intrínseca. Olímpia convocava els jocs i esdevenia una litúrgia cívica profunda i transversal. En aquells encontres, el múscul i la bellesa, la glòria i la derrota, l'èxit i el fracàs creaven un clima purificador i generaven horitzons de futur a una humanitat fatigada per les guerres i la violència. Els Jocs de París ens descobreixen aquell moment en el qual la humanitat afrontava la modernitat i no acabava d'alliberar-se de les cadenes que la mantenien esclavitzada al passat. Els Jocs que idearen el Pare Didon, primer, i Pierre de Coubertin, després, s'han convertit en instants de llum i de reconciliació amb alguns del valors essencials i de consens universal.
También en Opinión
- Los nutricionistas avisan: «Un niño de 3 a 4 años no debería tomar más de un yogur de soja cada 63 días»
- El calvario de un jubilado de 84 años que intentará recuperar su piso tras más de tres años de okupación
- Sorpresa en el Parc de la Mar: una enorme mancha de 'sangre' sorprende a los turistas
- Soy fisioterapeuta y este es el mejor ejercicio para reducir la papada: «Estabiliza tu mandíbula»
- Da una brutal paliza a su novia porque quiso dejar una propina en un hotel de Cala Millor
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.