Un plat de llenties

Espanya té les llenties, i nosaltres, els catalans, tenim el cuixot, les llonganisses, la botifarra, el camallot cuit i les sobrassades. Això fa estona que ho saben els governants de la capital imperial: des del segle XVII fins ara. Felip V i tots els Borbons en primer lloc, però també els dictadors Primo de Rivera i Franco Bahamonde. I, per descomptat, tots els demòcrates hipòcrites com Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar i, ara mateix, Pedro Sánchez. Aquest últim ens acaba d'oferir un plat de llenties a canvi dels nostres insubstituïbles i estimats, i nostres-nostres-nostres més que nostres, Països Catalans. I ho ha fet sense empegueir-se gens. Per començar està disposat a proporcionar les seves lleguminoses perquè Salvador Illa sigui investit president de la Generalitat de Catalunya. No vol que Carles Puigdemont s'acosti a la terra on va néixer i créixer. Quanta barra! Pedro Sánchez està a la dreta de Vox. No és un demòcrata i no ho ha estat mai. Es pensa ser l'amo del ‘cortijo'. Quin bergant! Ens tracta com si fóssim els seus vassalls i captius. Son pare i sa mare l'haurien de fer tornar a ca seva per aprendre a comportar-se en societat i en públic.