Joan Guasp16/06/24 0:30
TW
1

Fa pocs dies, el meu estimat i admirat amic i ciutadellenc de pro, l'escriptor Pau Faner, que fa pocs mesos va publicar la seva última i esplèndida novel·la La Dama de Constantinoble, recordava l'enorme quantitat d'exàmens que fem al llarg de les nostres vides. Limitava el fet a les convocatòries acadèmiques, les dels estudis reglats i normalitzats que ens calen per arribar a tenir un reconeixement oficial de la nostra capacitat intel·lectual. Enumerava els relacionats amb els estudis primaris i secundaris, després els universitaris i els que ens obren les portes de la docència o d'alguna càtedra. Feia un esment especial als exàmens que practiquem quan fem oposicions a algun lloc de treball o a alguna prebenda dins la jerarquia homologada de prestigi. Afortunadament no s'oblidava dels ‘exàmens' que ell ha hagut de fer per obtenir els seus personalíssims premis literaris –on només aprova el primer de tots els que s'examinen– en els diferents certàmens que ha participat, siguin del gènere que siguin: poesia, narrativa curta, article periodístic, novel·la, teatre, assaig, relats infantils i juvenils, etcètera.

Va ser en aquest últim apartat, el de la creació literària, on jo em vaig sentir més apropat i empàtic. Tot al llarg de la meva ja llarga vida de lletraferit he concursat a nombrosos premis de Literatura. Milers. No exagero. I això que de debò m'hi vaig posar força tard, quan feia estona que ja havia complit els trenta anys. En gran part vaig iniciar la meva carrera literària de concursant amb novel·les i contes breus. Fins que per circumstàncies de comoditat ho vaig intentar més endavant en el gènere dramàtic. I va ser aquí on vaig tenir més sort. Gràcies als meus textos teatrals vaig obtenir les meves millors notes acadèmiques en aquest camp de la creació. Vaig tenir sort. Perquè abans dels quaranta ja havia obtingut diferents premis de certa reputació. Això em va animar a seguir per aquest camí, que més endavant vaig ampliar a les disciplines aforístiques i de pensament. I al gènere memorialístic i autobiogràfic, conegut popularment com literatura del jo. Centenar i centenars d'exàmens. Segur.