Es veu que un d’aquests jutges espanyolistes, ultrareaccionaris, partidistes i gens ni mica imparcials que remenen les cireres per Madrid acaba d’obrir diligències contra Begoña Gómez, l’esposa del president Pedro Sánchez, per mirar si té pedaços bruts o simplement per posar damunt d’ella l’ombra de la sospita i, així, provocar turbulències en el govern Sánchez. Amb aires de caballero español ferit en el seu honor, Sánchez ha dirigit una carta a la ciutadania fent-se l’ofès perquè els seus rivals polítics, PP i Vox, fan servir els tribunals de justícia per fer-li la guerra bruta política.
Seria divertit, si tot plegat no fos tan repugnantment cínic. Deixem-ho clar d’entrada: l’esquerra espanyola té exactament la dreta espanyola que es mereix, ni més ni pus. Amb Sánchez com a president, el govern espanyol ha practicat una implacable guerra bruta, per exemple, contra l’independentisme català, amb causes judicials infundades que han arribat a comportar exili, presó i multes astronòmiques per a moltes persones. I també hi ha el tema de les escoltes il·legals, el catalangate destapat per la New Yorker, a líders polítics i activistes civils també del món sobiranista, tot amb el beneplàcit del PSOE.
I també hi ha el cas Mónica Oltra, a qui varen pretendre emmerdar amb una infumable campanya mediàtica i judicial que la va obligar a dimitir, una dimissió, per cert, que va ser instigada i feta inevitable per Yolanda Díaz, entre altres, sí, la mateixa que ara ha sortit a defensar Sánchez i a dir que no ha de dimitir per molta campanya en contra que li facin. Tant Díaz com Sánchez són la prova que un dels corcs que més podreixen la democràcia espanyola, quasi tant com el reaccionarisme constitutiu i il·liberal de la dreta, és el cinisme interessat i maquiavèl·lic de l’esquerra.
En fi: Sánchez té zero legitimitat per lamentar-se i fer-se el demòcrata noble i irreprotxable. La bèstia que ell ha cavalcat ara l’intenta mossegar: quina sorpresa. Que ho demanin als de Més, també, com cau això de tenir jutges i mitjans fent-te una guerra bruta de manual, sovint amb la complicitat de l’esquerra estatal, o dels seus aliats d’aquí. A més, per molta lawfare que pateixi el PSOE o qualsevol representant de l’esquerra espanyola, mai no li suposarà les desgràcies que suposa als sobiranistes. L’espanyolitat protegeix el PSOE.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
L'espanyolisme és terrible, si és dretà ja és un altre nivell
El lawfare existeix, com les "meigas", i qui el practica no té mai cap càstig. Comença sovint amb el pseudoperiodisme, el descaradament militant de partit, d'agit prop, aquell que no sap res d'impacialitat i poc de contrastar, que amolla soflames acusatòries contra els de la ideologia adversa, enemiga per ells. Continua amb la denùncia o querella, basades amb aquells aserts mediàtics, per part de grupets d'amics amparats anònimament baix el nom d'una associació. Segueix, amb sort, a algún organ judicial si hi troba terreny abonat, excés de zel o pusilànimitat. Aquí el mal ja està fet, acabin com acabin les actuacions judicials. Unaltra forma de lawfare es la que es practica contra els operadors jurídics i la solen usar els poderosos económics encausats, que es defensen, molts de pics, acusant als que els jutgen o exerceixen l'acusació pública. PD: no em refereix a cap cas concret, es una mera percepció.