Les Illes Balears, conegudes per la seva bellesa natural i rica herència cultural, enfronten desafiaments significatius pel que fa a la preservació de la seva identitat única i la protecció de l’habitatge per als residents locals, gràcies sobretot, al seu model ‘exitós’ de turisme En un moment en què el turisme i la inversió estrangera poden amenaçar l’estabilitat del mercat immobiliari, és crucial mirar cap a experiències exitoses d’altres regions que hagin abordat aquestes qüestions de manera efectiva. Un exemple destacat és l’arxipèlag d’Åland, situat al Mar Bàltic i amb un estatus especial d’autogovern dins de Finlàndia, sent l’autogovern una manera d’apropar la política a la ciutadania de manera eficient.
A Åland, el concepte del ‘Right of domicile’ (dret de domicili) ha estat fonamental per protegir l’habitatge i preservar la identitat cultural de la comunitat local. Aquest dret, garantit per la legislació local, assegura que els residents d’Åland tinguin prioritat en l’adquisició i tinença de propietats a l’illa. Aquesta mesura no només ha ajudat a mantenir un mercat d’habitatges accessible pels residents locals, sinó que també ha preservat la rica cultura i tradicions d’Åland davant de les pressions externes.
Així, es poden destacar 3 punts claus sobre el ‘Right of domicile’ a les Illes Åland. Requisits de residència: Per obtenir el ‘Right of domicile’, generalment es requereix que la persona hagi residit a les Illes Åland durant un període específic, al voltant de 5 anys. Vincle amb les Illes Åland: Aquest dret està estretament vinculat a les Illes Åland i la seva comunitat. S’espera que qui el posseeixi tingui un compromís significatiu amb la vida i la societat a les illes. Beneficis i privilegis: Posseir el ‘Right of domicile’ pot atorgar certs beneficis i privilegis addicionals, com ara accés preferent a serveis socials, participació en decisions comunitàries i possibles avantatges en l’àmbit laboral i de l’habitatge.
Aquest enfocament podria oferir valuoses lliçons per a les Illes Balears, on el ràpid creixement del turisme i la inversió estrangera han portat a una creixent preocupació per la gentrificació i la pèrdua d’identitat cultural. En aquest context, s’ha plantejat la necessitat de qualificar certs territoris com ‘tensionats’, el que permetria endurir la normativa relacionada amb l’habitatge i limitar la compra de propietats per part de no residents -que no és el mateix que limitar la compra per part d’estrangers, i a vegades el discurs construït deforma el missatge.
En adoptar mesures semblants a les d’Åland, les Illes Balears podrien protegir el seu teixit social i cultural, assegurant que els residents locals tinguin accés a habitatges assequibles i que la identitat única de la regió es conservi per a les generacions futures. A més, qualificar certs territoris com ‘tensionats’ podria proporcionar eines legals addicionals per controlar el desenvolupament immobiliari i garantir un creixement sostenible que respecti les necessitats i desitjos de la comunitat local.
Ben cert és que, el PSIB-PSOE ja va tenir la seva oportunitat per a declarar el nostre territori com a ‘tensionat’, però, una vegada més -com en el cas del senador de Formentera- van votar amb el PP, ara sembla que podria ser que votessin a favor d’impulsar unes polítiques més proteccionistes del nostre territori, un territori finit, i on avui pot ser tenim els pitjors números d’igualtat d’oportunitats i sobre tot, igualtat en l’accés a l’habitatge.
En conclusió, l’exemple d’Åland destaca la importància d’implementar polítiques que protegeixin tant l’habitatge com la identitat cultural en un món cada vegada més globalitzat. Les Illes Balears tenen l’oportunitat d’aprendre d’aquestes experiències i prendre mesures proactives per salvaguardar el seu patrimoni cultural i garantir un futur pròsper i sostenible per a tots els seus residents. Els territoris insulars pateixen els mateixos problemes, i pot ser no tinguin la mateixa solució, però hem d’aprendre d’exemples al nostre voltant.
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Las comparaciones son odiosas y en esta ocasión para quedar ojiplático unas cuantas horas. Archipiélago de las Åland, 6.700 islas. Población, 30.000 personas. Mariehamn ciudad principal, 12.000 personas. Siempre nublado y ventoso. Verano muy corto, entre 18/20 grados. Inviernos larguísimos. Entre menos 6 y hasta menos 15; nieve y más nieve. Temperatura actual, entre 1 y 3. Más del 90 de las islas deshabitadas. Exactamente como nuestro archipiélago.
Som i SeremSense uns pactes preelectorals, el PPVox fa clientelisme amb la gran quantitat de gent, d'aquí, de la península, i de l'extranger que viu de destruir i massificar Balears. Una indústria autodestructiva. Però crec que qui defensa amb més fermesa la conservació del territori, surt al carrer abans per la llengua que no per la defensa del territori. Amb tota l'estima que em produeix el català de les Illes, posats a triar, és més essencial defensar el territori. Ho dic perque si no sumam a un andalús, a un castellà, a un madrileny a la lluita per la conservació; som 4 rates. I per sumar a aquesta gent probablement no cal ser tan talibans amb la immersió lingüística. Aquesta identificació d'ecologistes = separatistes o amics dels separatistes li va beníssim al PPVox. Hem de ser més vius. Salut.
Molt bon article. A) A la dreta, per ideologia cega, no li interessa regular ni prohibir res. El Mercat està per damunt del ciutadà. Això de l'essència, cultura, paisatge....són romanços. Realitat líquida per a PP-Vox. B) No hi ha cap creixement sostenible mentre sigui creixement. Tot té límits. Si no es respecten, així estam, degradant Balears cada any. En tot cas parlem de desenvolupament sostenible, de prosperar de forma sostenible. Crèixer, no gràcies. IPC i prou.
El problema més greu de l'accés a la vivenda és aturar l'especulació urbanística que defensen els de ppsoevox. Si la banca, fons buitres, fons d'inversió.. són els mateixos partits polítics, els partits evitaran legislar a favor dels residents