Segona fita: el primer de març del 1230, Jaume I i els seus magnats consensuaren i concediren als futurs pobladors l’anomenada Carta de Franquesa. Aquest document, considerat la carta magna constitutiva del regne, contenia la normativa jurídica que regulà la vida de la comunitat cristiana illenca durant els segles següents. Establia, per cert, que els Usatges de Barcelona fossin la norma supletòria a aplicar en els aspectes no contemplats a la Carta. Aquesta normativa bàsica fou complementada amb nous privilegis posteriors, concedits pel propi monarca.
Tercera fita: el 21 d’agost del 1262, Jaume I va fer el seu darrer testament, en el que deixà al seu fill segon, l’infant Pere, el Regne d’Aragó, el Regne de València i Catalunya. Al germà petit, l’infant Jaume, li deixà el Regne de Mallorca, el Comtat de Rosselló, el Comtat de Cerdanya i els territoris que tenia a Occitània: el Vescomtat de Carlat, la Baronia d’Omeladès i la Senyoria de Montpeller. Tot plegat constituirà el que s’ha anomenat Corona de Mallorca.
El Conqueridor morí el 27 de juliol del 1276, després d’haver regnat 63 anys. Aleshores, la Corona de Mallorca ja era una realitat closa i acabada, constituïda per un territori dispers, un regne i un conjunt de regles i normatives pròpies.
El 12 de setembre del mateix any, l’infant Jaume és coronat rei de Mallorca. Serà conegut com Jaume II o Jaume el Prudent. La coronació va ser un simple tràmit sense gaire transcendència real. Solemne, però un simple tràmit. En aplicació del pactisme politico-social vigent a Catalunya i transportat a l’illa, l’infant Jaume havia d’obtenir ineludiblement el reconeixement oficial i preceptiu dels pobladors de Mallorca, com a passa prèvia a ser reconegut com a rei. I els estaments socials mallorquins mai no l’haurien reconegut si no hagués jurat servar i mantenir els privilegis i franqueses que els havia adjudicat son pare. Dit d’una altra manera: per a l’infant Jaume, era inexcusable jurar els privilegis perquè, sinó, no seria rei. Per als mallorquins, en canvi, coronar el rei era una simple formalitat i, per tant, no hi ha res digne de ser commemorat.
Ara, el pacte polític PP-Vox s’ha tret de la màniga una proposta per traslladar la celebració de la diada de Mallorca al dia 12 de setembre, enlloc del 31 de desembre. Tal ocurrència, no tan sols vol fer desaparèixer una tradició ben arrelada a l’illa, sinó que té l’objectiu de celebrar un no-res històric. És, simplement, una idea descabdellada. Un sense sentit, amb el qual pretenen que tots els mallorquins se sentin identificats. I, tot això, per la mania obsessiva de perseguir i suprimir tot allò que faci referència a Catalunya i a català: la llengua, la cultura, les tradicions, les relacions econòmiques i socials, els lligams polítics... A la consecució d’aquest objectiu, PP-Vox estan dedicant grans esforços i invertint gran quantitat de temps, diners i altres recursos per intentar canviar els fets històrics.
No obstant això, la història s’obstina en confirmar que la conquesta de Mallorca de mans dels sarraïns va ser una empresa realitzada per Jaume I i els seus magnats, en la que participaren peons, cavallers, eclesiàstics i ciutats de tota la Corona d’Aragó, en major mesura catalans, juntament amb un reduït nombre de combatents procedents d’altres indrets de la Península. Sense entrar a valorar-ne les conseqüències, la conquesta és la fita més important de la història de l’illa, la que celebren des de fa quasi vuit segles tots els pobles i tots els estaments socials que la constitueixen.
Però no és la conquesta l’única contribució catalana a la societat mallorquina. Els conqueridors més importants, que eren guerrers i no conradors, ben aviat abandonaren les seves possessions de l’illa i s’incorporaren a la conquesta d’Eivissa, València, Sevilla i al-Andalus en general. En conseqüència, tot seguit s’obrí un procés de població de Mallorca per part de pagesos colonitzadors reclutats per cultivar les terres, que havien quedat pràcticament despoblades i abandonades. També eren majoritàriament procedents de Catalunya, i protagonitzaren un èxode irregular i cíclic des dels seus llocs d’origen per arribar a Mallorca, que es perllongà fins a mitjan segle XIV.
Els agradi o no els agradi, aquests són els fets històrics. Traslladar la diada de Mallorca al 12 de setembre no és més que una idea sense cap ni peus...
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
OccitàSi fosses un mallorquí autèntic no te faries passar per "occità" ni amollaries sempre seguit aquest discurs estafador, farsant i mentider: vols convertir es catalans en enemics (i això que no mos han fet res) i brames contra es "catalanistes", però en canvi no obris boca contra es nacionalistes espanyols que s'encaboten a voler castellanitzar ses comunitats de llengua diferent. No facis sa ploralleta falsa per "sa nostra petita gran nació", perque s'única nació que t'umple de goig ès sa que parla en castellà, conegut com a "foraster" a Mallorca perque ve de fora, de Castella com indica es nom.
Jo i els autèntics mallorquins sobiranistes no venuts a altres regions, aquest any hem celebrat els 751 anys de sa creació del regne de Mallorca ( 1272-2023 ), any de sa nostra autèntica independència dels nostres colonitzadors i opressors catalans. Els autèntics mallorquins tenim es nostre propi día de l’independència, el 12 de septembre de 1.272, quan es nostre rei de Mallorca Jaume II va firmar sa carta de ses Franqueses escrita amb llengua occitana, per sa cual es constituia es reine de Mallorca, segons es testament del conqueridor Jaume I, però els seus hereus fexistes i bèsties tarades catalanistes mai aceptaren sa nostra independènica que ells ara tant reclamen i mai volgueren per Mallorca, i no aturaren de oprimirnos fins destruir sa nostra petita gran nació. Ells mai han pogut ni podràn celebrar el seu dia de l'independència, pobres criatures frustrades. Vergonya cavallers, vergonya.