Climent Picornell07/04/24 0:30
TW
0

Es el títol de l’excel·lent llibre escrit per Magdalena González Crespí i per Cristina Llorente Roca.
Pere Garau s’ubica al llevant de l’eixample de Palma, prop del centre històric, i el referent és el seu Mercat. Al mapa de Calvet de 1901 hi ha quedat marcat: dues places rodones unides per una de rectangular. Els seus carrers s’establiren sobre terrenys agrícoles i les primeres edificacions aixecades per famílies provinents de pobles de Mallorca, eren habitatges unifamiliars amb un hortet a darrera. Els anys 70 arribaren peninsulars que treballarien al sector turístic i, després, la immigració d’altres continents. Té prop de trenta-mil habitants, més que els catorze municipis del Pla de Mallorca junts.
Fou el meu espai de nin. Hi record els sementers de blat fins a la plaça Teniente Coronel Franco avui Miquel Dolç, vaig ser escolanet de la parròquia del Sagrat Cor, als Hostalets d’en Canyelles, la carnisseria de carn de cavall, la fàbrica de ses Sedes, nit i dia amb la maquinària en marxa, avui és l’Escola Oficial d’Idiomes.

Les autores fan una ‘Biografia’ contada per la gent. És l’espai viscut, focalitzat en vivències i records. I ho han fet a partir de llocs referencials com els anomena Kevin Lynch a La imatge de la ciutat. Quan la urbanització del barri començà, ho conta Margalida Bordoy, la vida era com la d’un poble. Però també sorgiren edificacions com la clínica Valdés, de Gaspar Bennàsser. La fàbrica de destil·lats de l’anís La Paloma. L’edifici de can Boira a la plaça de les Columnes, dissenyat per Jaume Alenyà que esdevindrà més tard Hostal Baleares. La Fàbrica Ponsa Hermanos S.A., ‘Ses Sedes’, contada per Joan Manuel de Lete Pisà, que feia mocadors i fulards, teixint seda d’Oriola, de Japó i de la Xina, més de 500 treballadors, el 90 % dones. La fàbrica Miret, (’Miret limón y naranja con piel de cristal’ deia un primitiu anunci) contada per Carme Pons Massana. Els Miret des de 1868 omplien sifons, pinya i llimonades, el 1976 baixà la barrera al carrer Uetam. La fàbrica de pasta La Victoria Balear, de macarrons, fideus i burballes, contada per Antònia Fuster Martínez dins el seu record de sacs de farina i túnels per eixugar la pasta.

La plaça Francesc Garcia Orell, contada per Assumpta Mascaró i Toni Ramis, recull la figura de Josep Mascaró Pasarius, veïnat il·lustre. Dissenyada el 1934 per Guillem Fortesa i Pinya, té una doble columnata. El Bar Mónaco, història contada per Lluïsa i Guillem Villalonga Díaz. Al final del segle XIX una francesa hi obrí un cabaret: Lo Mónaco. El 1929 el llogà com a cafè i barberia. El 1966 hi van Antoni Villalonga i Aurora Díaz (la forastera que millor cuinava els plats mallorquins). Hi segueix una deliciosa història dels seus clients. Aina Noguera l’ha tornat a obrir amb èxit. El Bar Güell, contat per Paquita Barceló Quetgles. Fundat per Salvador Barceló, a qui li deien ‘en Güell’, perquè imitava al professor Güell que feia jocs de mans. A 1972 un sifó explotà sense ferir ningú. «Això és per anar a Lluc a peu!» –digué algú–. Trenta persones iniciaren així una de les peregrinacions més famoses de Mallorca.

El Mercat de Pere Garau, projectat per Guillem Fortesa fou inaugurat el 1943 en un solar que havia de ser el garatge dels cotxes de la funerària, la pressió veïnal ho impedí. És el «Llombrígol comercial del barri». Ses Cent Cases, dues illetes d’edificis de planta baixa i un pis que iniciaren el 1924 un grup de carters amb la cooperativa La Redención del Hogar i una quota de dues pessetes setmanals.
El capellà Sebastià Arrom de la parròquia de Sant Josep Obrer va fer pintar a Andreu Llodrà els catorze quadres del Via Crucis. Arrom fou també el creador del col·legi de Sant Josep Obrer. El llegat arquitectònic de Miquel Fullana i de Guillem Fortesa, el carrer Faust Morell... Per acabar, les autores remarquen altres personatges, com Jim Oliver (heroi de la meva infantesa, lluitador de ‘lucha libre’) o la cantant Estrellita Castro i el seu gran èxit ‘Campanera’. I així es va dissenyant el barri, amb fotografies, diagrames...

¿Com serà el futur de Pere Garau, amb grans contingents d’immigrants, amb un naixent procés de gentrificació, amb remodelacions peatonals discutibles com la del carrer Nuredduna? Les autores esperen que «projectes com el d’aquest llibre contribueixin a mantenir viva la història del barri, del seu caràcter i de la gent que hi participa dia a dia».