Antoni AlordaPalma02/04/24 0:30
TW
0

He posat la piscina de la Costa dels Pins com a mostra de la cera del Corpus dels titulars de llotges al Bernabeu, i de la impunitat en l’ocupació privativa de la vorera de la mar, dels terrenys públics de vorera de mar. Ara, les notícies sobre l’ordre de demolició dictada per l’Audiència Nacional, després d’anys d’un via crucis processal ple d’obstacles, i befes, afirmen que és el final, que només cal esperar-ne l’execució. «Es fa llarg esperar cada dia», cantava Pau Riba, «es fa trist esperar». L’ordre judicial de demolició dels apartaments a Cala Llamp farà 12 estius, i allà són. Les batalles per la protecció són sempiternes.

La concessió s’extingí fa 40 anys. Matas la renovà, amb informes desfavorables, per congraciar-se amb Pedro J., però, malgré lui, hagué d’incloure la condició que la piscina fos d’ús públic i gratuït, confiant que ningú se’n temeria. Però transcendí, i la reacció a la demanda popular fou un esperpent: se’ns precisà que l’ús públic consistiria en un projecte didàctic per a estudiants, i que, fora del curs escolar (en l’estiu, vaja), es reservava en exclusiva al «concessionari» a fi que pogués mantenir la instal·lació. Berlanga hagués estat empegueït d’escarnir, per inversemblant, un nivell de servilisme tan ridícul d’una ministra i un conseller d’educació (i els seus superiors).

És gràcies a la perseverança d’un particular que hem recuperat un tros del domini públic. On era el defensor públic de la costa? I les autoritats urbanístiques? Quantes ocupacions irregulars més hi ha?
El nostre Govern diu que aprofitarà la competència en costes per protegir. Per protegir les construccions. Les construccions sobre domini públic i les il·legals en sòl rústic. No conec l’abast de l’anunciada nova amnistia. No descartin res, no se parla d’exclusions, per aberrants que siguin, en altures, per exemple, en la ubicació, en la tipologia, amb els materials (fusteria metàl·lica, uralita...), en el percentatge que ocupi la construcció sobre la finca; no s’anuncien obligacions agràries, ni en millores paisatgístiques. La proporcionalitat és un atribut de la justícia. Paradoxal, en aquest cas: com més grossa l’hagis feta, més gran serà el premi.