Joan BauzàPalma11/03/24 0:30
TW
0

Començ a necessitar més música, i pens que més en necessitaré. Imagin l’hora que la vista vagi flaquejant. Què em podrà suplir la satisfacció que ara em reporten els escrits dels clàssics? Què, sinó les composicions de la música clàssica? Qui alimentarà el meu esperit, com ara m’alimenten els mestres d’espiritualitat, com Teresa de Lisieux? Qui, sinó els mestres músics, com Mahler, posem per cas?

La música és l’art que, amb manco materialitat, a més infinitud apunta. I perquè és l’art més immaterial, no es troba lluny de l’espiritualitat. Encara avui em consider fill del llibre, a ells dedic hores a balquena, però m’he de preparar per un futur possible, i pens optar per la música. Els bons llibres argumenten i proven, les bones simfonies suggereixen i volen. La música afirma poc i molt suposa; no mana, insinua; no pontifica, sedueix; més prop es troba de la meditació fonda que de l’erudició vasta.

Cap nota no és inferior a cap lletra i cap pentagrama, a cap paràgraf; ni subratllar una frase emfatitza més que un vibrato de soprano. ¿Serà ver el que imaginà l’escriptor català Josep M. Ballarín: «Déu canta gregorià, Jesucrist toca Bach i l’Esperit Sant bufa Mozart»? Si arribàs el moment de pegar el bot de la lectura a l’audició, crec que no en sortiria perdent. Un bot a més música pot esdevenir bot a més transcendència.