El Govern, promotors immobiliaris i sector nàutic han identificat la causa dels mals de l’urbanisme i de la mar a les Illes Balears: és una pèrfida comissió que elabora informes tècnics. De medi ambient, clar. Això del medi ambient, ja se sap, és horrorós. De l’engendre, se’n diu CMAIB, i seria la causa d’haver urbanitzat massa poc i de l’escassíssima presència de vaixells esportius en el nostre litoral. I d’haver crescut massa en bones, amb traves. Amb condicions de caràcter ambiental! És intolerable, clamen enutjats. Són opinions. Opinions polítiques. Amb molt de suport electoral: el país ha votat partits que sintonitzen amb la idea de desmallorquinitzar Mallorca i no deixar res per verd.
Seria ingenu pensar que el problema és una unitat administrativa. Proposen cremar-la (literal). La imatge té connotacions antigues. I fer-la de nou. Però, així, no hauríem arreglat res. Tret que l’objectiu sigui cremar en el fogueró de la CMAIB tot el procediment de l’avaluació ambiental. I ballar sobre les cendres. Si ho emmarquen en una batalla més àmplia, furibunda, que lliura una part de la dreta europea contra la protecció ambiental, guanyaran perspectiva.
L’avaluació ambiental és un procediment per a la prevenció d’impactes ambientals negatius d’una sèrie de projectes i plans, se tracta de fer una valoració prèvia per triar la millor entre vàries alternatives, inclosa la zero, i establir mecanismes de prevenció, correcció o compensació. Ha estat un instrument útil (insuficient, tanmateix) per a la protecció del medi ambient, el benestar ciutadà i la salut. Farà 40 anys que Europa l’implantà, seguint recomanacions de Nacions Unides. Com que la fórmula exigeix elaborar un estudi, que informen els diversos departaments tècnics afectats (especialistes, per tant, dels que els detractors diuen, així, sense despentinar-se, que no en tenen ni idea), i insisteix en la participació ciutadana (sempre ingrata per a segons qui), la veritat és que té certa complexitat i durada. Tanmateix, els assegur que quan la instal·lació la fan devers ca teva, sempre hi ha qui troba el procés insuficient, perquè sol esser irreversible.
Si el retret real fos l’excés de burocràcia, una anàlisi honesta començaria reconeixent l’avanç indiscutible dels darrers anys en els terminis de resolució, molt lluny de la falsa, i interessada, caricatura que se’n fa. No tenc espai per comparacions amb el passat o amb altres CCAA, però ho sap tothom qui ho ha seguit. No sense entrebancs. Un exemple, quan vaig promoure eliminar avaluacions innecessàries (modificacions menors de planejament o plans patrimonials o ambientals), el PP va dur la llei balear al Constitucional. El PP volia més burocràcia. I va guanyar, no per motius ambientals, sinó centralistes: només l’Estat pot dir què no requereix avaluació. Ho driblàrem com poguérem, i hem estat plagiats, però seria un poc llarg de contar.
El cert és que entre la normativa europea i l’estatal queda poc marge. Me solidaritz amb els pagesos (els científics, els ajuntaments, etc.) sobre l’excés de tràmits en les regulacions europees, justificats en la desconfiança i la prevenció del frau; mescla de prejudici i d’escalivament. I els record una dada elemental que sol passar per malla: el govern europeu el presideix el PP (Europeu).
Els promotors i els contraris a la protecció de la posidònia diuen que els funcionaris estan polititzats, amb el lamentable menyspreu amb el que cert capital tracta els tècnics superiors de l’administració. Fa por pensar com els despolititzaran. Per a ells, els arguments ambientals, tota la ciència ambiental, és ideologia. Els acusen d’arbitraris, sense posar exemples (i això que tots els informes se publiquen), sense haver guanyat judicis; tot en el terreny frívol i agressiu del teatre polític. Potser els ha vengut de nou que s’exigís als promotors que garantissen els recursos abans de fer noves urbanitzacions. L’obligació és antiga, però molt decuidada per aquí, molt, amb els resultats de tots conegut. En tot cas, malgrat el to i les intencions, els vull agrair que hagin posat de relleu la tasca de la CMAIB.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Don Toni Alorda, difícil millorar el seu article. La gent ha votat dreta, Llibertat per seguir massificant i destruint, a n'això na Prohens li diu fugir de la radicalitat. És lamentable. Mala ferida. Només queda lluitar com se pugui. La poca vergonya de la dreta en promocionar encara més el creixement en volum, ja sigui turístic o urbanístic, és una bomba per a la qualitat de vida a les Illes. Baixant cada any. Està clar que aquest sistema democràtic, on un desfà el que ha fet l'altra, per populisme, per assolir el poder, és altament defectuós. Promotors immobiliaris d'asessors d'urbanisme. Qui pogués fugir d'aquí. Si la terra parlés.
Lo que és segur és que posar ciment és més fàcil que llevar-lo, i això hauria de canviar. És com un geògraf que ha de fer un estudi d'impacte ambiental, si ho fa negatiu, no tornarà a fer feina mai més, el que ho faci positiu, en farà tots els que vulgui