Hi ha un moviment anomenat ‘economia compartida’, ‘peer-to-peer’ o ‘digital’, que utilitza internet per permetre a nous operadors competir amb els negocis tradicionals d’allotjament turístic. Té un potencial disruptiu important ja que permet a individus competir amb els operadors hotelers sense grans despeses, ni grans inversions, connectant persones corrents que tenen cases o habitacions per llogar, amb turistes. La plataforma més representativa és Airbnb, fundada l’any 2007 per dos graduats universitaris que oferien matalassos d’aïre al terra del seu apartament de San Francisco. Pocs anys després Airbnb ja estava situada a 34.000 ciutats i 191 països del món. Airbnb rivalitza ara amb les empreses hoteleres més grans del món, tot i que els seus actius són dispersos i virtuals. Les plataformes d’allotjament en línia s’han expandit tant que generen preocupacions de planificació i regulació, ja que difuminen els límits tradicionals entre zones residencials i zones turístiques, poden quedar fora de les regulacions existents o eludir la detecció fins que, per exemple, uns veïns es queixen. Airbnb, insisteix que l’ús compartit d’habitatges on line amplia el mercat turístic, estudis independents, però, demostren que les places d’Airbnb tenen impactes negatius en els ingressos dels hotels locals.
Al lloguer vacacional a les illes Balears se l’acusa, entre molts d’altres mals, de la massificació i saturació turístiques, de generar economia submergida i evasió fiscal, d’expulsar als residents dels centres urbans –la gentrificació–, d’encarir el preu de l’habitatge, de reduir l’oferta de lloguer a llarg termini, de destruir paisatge i afavorir l’especulació en sòl rústic, de ser un negoci i competir deslleialment amb els hotels...
Està en el punt de mira dels hotelers. Gabriel Escarrer Jaume, president de Meliá Hotels no dubta en afirmar que la major culpa del problema de la gentrificació i la saturació és el creixement descontrolat dels habitatges de lloguer turístic i insta els poders públics a perseguir el seu creixement il·legal. Steve Heapy, de Jet2Holidays: «Si els governs anaven, porta a porta, als habitatges d’Airbnb reclamant llicències i pagament de taxes i multant a qui no compleixi, el problema s’acabaria immediatament».
Antoni Barceló, president de l’Associació d’Habitatges de Lloguer Turístic (Habtur), considera que el lloguer turístic està sent criminalitzat. «Tenim 103.000 places i n’hi ha, a més, 315.000 hoteleres, a Mallorca. El PIAT (Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics) va fixar un sostre màxim de 430.000. S’hauria de realitzar un decreixement proporcional, també de places hoteleres obsoletes». «Al lloguer vacacional el voldrien matar, quan, a nivell europeu, el 40 % de la demanda vol aquest tipus d’allotjaments i sinó hi ha oferta legal, anirà a la il·legal o optaran per altres destins». Gibert, gerent d’Habtur, i Barceló, consideren que el sector hoteler està en contra de tot el lloguer turístic, no sols contra l’oferta il·legal. «Els hotelers es volen menjar tot el pastís. Els molestem. Durant 40 anys, el turisme ha estat un oligopoli de 50 famílies. No els va bé repartir la riquesa entre tota la població balear». La massificació no és un problema provocat només pel lloguer vacacional, el turista d’hotel també es mou de l’establiment i contribueix a la massificació. Addueixen que la prohibició del lloguer turístic a plurifamiliars de Palma no ha provocat un descens en els preus ja que els propietaris van optar per tancar els pisos o vendre’ls. I a la Part Forana, la gran majoria estan situats en rústic. Gibert assenyala qui són els grans enemics: Terraferida, Ciutat per a qui l’habita, el GOB, els hotelers i l’administració.
J. L.Groizard i W. Nilsson opinen que les conseqüències negatives del lloguer vacacional han estat magnificades i, a més, contribueix a aportar recursos a famílies que no viuen del turisme, repartint els guanys d’una manera més justa socialment i més equilibrada territorialment que el model basat en l’explotació només d’hotels. Es pot deduir, així, que el sector hoteler estaria contribuint desproporcionadament més a la saturació que els allotjaments vacacionals.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Tenir una casa no és com fa estona; ara té un cost molt alt tenir una vivenda buida (IBI, fems, etc). Per tant, per seguir mantenint la propietat, hi ha dues alternatives, o lloguer residencial (molt menyspreat pel govern nacional, amb una legislació afavorint okupes, vulnerables, etc), o lloguer turístic. D'altra banda, els hotelers de balears són els primers en queixar-se per tot. Es queixen abans de que passi res, per deixar clar que no pensen cedir en res. I prenguem exemple de la taxa turística, que és imperceptible comparat amb les pujades anuals dels hotelers, però així i tot, es queixen! I també s'ha de tenir en compte que a altres indrets, els propis hotelers són els que tenen també apartaments de lloguer turístic, perquè els clients triïn el que s'estimin més. Per tant, segons la meva opinió, hi ha molta hipocresia, tant per part del govern com dels hotelers, cap al lloguer turístic.
"Vivendes" és un barbarisme. "Habitatges" és la paraula correcta. Pel que fa a l'article, opino igual
MiquelTotalmente, d'acort amb tu a altres paisos hi ha b&b I lloguer vacacional per tot I es hotels no remugan tant
El ll8guer vacacional distribuye riqueza, los hoteleros quieren cobrar 300 euros por una habitaciones en verano y tener esclavos a su disposición, entre otras cosas si hubiera menos hoteles lis otoños restaurantes ganarían más, no se necesitaría tanta mano de obra de fuera para esclavizar , o sea menis inmigración y las familias tendrían más liquidez que se traduce en más gasto y mejor vida . Iros a llorar a la lloreria
Els hostalers són uns barruts i golafres volen tot el pastís per ells. El turisme vacacional democratiza els guanys del turisme