L’ésser humà ha anat modificant el paisatge des de fa milers d’anys. En moltes ocasions ho ha anat fent per a millorar les condicions de vida. De la cova es va passar a disposar d’habitacles enmig de la natura, d’això a que els cultius formessin part de la vista, camins i calçades per connectar les poblacions, marges per no cultivar en pendents, canals per portar l’aigua d’un lloc a l’altre i milers d’altres modificacions que ens han fet que la nostra vida arribi a ser com és. En els darrers 100 anys el paisatge s’ha modificat molt més, amb una edificació cada cop més gran i guanyant altura, amb més xarxes elèctriques, centrals que generen aquesta electricitat, més carreteres i més amples i ports i aeroports més grans entre d’altres.
De tot aquest canvi del paisatge a Mallorca en sabem i molt. Cada cop que surt una fotografia dels anys 60 o 70 d’un lloc que ha tingut un alt creixement turístic podem veure un canvi que a cops és esglaiador. De fet, cada cop hi ha una consciència major de que un dels actius turístics (i per lo tant econòmics) de Mallorca i Balears són els seus paisatges. Les platges, els camps d’ametllers, les vinyes, les boscs de muntanya... Però és certament curiós com cada cop que hi ha un projecte que té una afectació a una part del paisatge sempre hi ha més polèmica si és per una qüestió tecnològica que suposadament ens durà a viure millor que per un xalet amb piscina.
Si, parlo de les renovables, de les plaques fotovoltaiques i els aerogeneradors. Uns elements tecnològics que ens permeten, tot reduint el consum energètic insostenible que tenim actualment, poder substituir l’ús de combustibles fòssils per produir energia elèctrica i així reduir clarament les emissions de CO2 i mitigar l’avançament del canvi climàtic que ja tenim a sobre. Clar que tenen un impacte paisatgístic, com el van tenir els molins de Sant Jordi o sa Marjal, com els marges que veiem a la Serra de Tramuntana, o les cases que s’han anat construint als municipis (tant al casc urbà com a fora vila). Inclús ara mateix, molts d’aquests canvis ens pareixen llocs a protegir a nivell paisatgístic. Aquest impacte que tenen sobre el paisatge i en altres àmbits, és superat amb molt per les seves avantatges de lluita contra el canvi climàtic, que si encara no tenim clar, és la lluita de la nostra vida, literalment.
Tornant a l’exemple del xalet amb piscina, que pareix que té molt menor impacte paisatgístic, és molt major l’impacte climàtic de consum energètic en la construcció i vida de la casa i el consum d’aigua d’una piscina a un lloc on cada cop plou de forma més irregular. Així doncs, quan parlem de l’avaluació de l’impacte paisatgístic d’una instal·lació renovable, sigui quina sigui, siguem valents i posem sobre la taula quin és l’impacte paisatgístic de no posar-la. Ho veiem en aquest hivern, sec, on al camp no hi creix el cereal o ho veiem com la falta de fred fa que es torbin a créixer algunes verdures, també ho veiem en la pujada del nivell de la mar que ens deixa platges més estretes. Doncs que serà de tot això amb l’evolució de la crisi climàtica? Anirà a pitjor. Les renovables no són l’única solució, però són part de la solució. I si no hi ha un desplegament massiu arreu del món no hi haurà cap paisatge a protegir. És clar que no s’han de posar a qualsevol lloc i de qualsevol forma, però també és cert que s’han de posar més ràpid. Com sempre, administracions, societat i empreses han de donar el millor de sí mateixes per a millorar el nostre entorn.
Vèncer i convèncer el conservadorisme paisatgístic és condició indispensable per guanyar la batalla climàtica. Ens hi ho juguem tot.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.