Diccionaris a la paperera

Ara m’estic plantejant fer el mateix amb els diccionaris, però per un motiu ben diferent. De fet, m’estic plantejant desinstal·lar també els que tenc al meu ordinador i a l’smartphone. I és que la semàntica ja no és com abans. Temps enrere, quan hom volia precisar el significat de un mot, anava a un bon diccionari i coneixia tot el seu abast, incloent-hi sentits figurats, matisos poètics i altres particularitats. Actualment, els diccionaris fan aigua de tanta semàntica líquida que corre ençà i enllà; actualment, els diccionaris fan els tres alens de tant concepte volàtil que s’expandeix pertot arreu. I no es tracta del normal i natural canvi semàntic, que diuen els lingüistes; ni molt menys d’allò que ja deia Heràclit: «L’únic constant és el canvi». No, avui els mots són penells que només indiquen el propi vent de cadascú.

I si no, que algú em digui què vol dir, per exemple, terrorisme o genocidi. Encara que el súmmum de la insignificança és la de mots com democràcia o llibertat. No necessit diccionaris, només silenci.