Joan BauzàPalma05/02/24 0:30
TW
0

Des que dura la guerra al poble d’Israel i als pobles veïns, retorna el record del riu Jordà, que fa arribar les aigües del seu curs, les mateixes aigües, a dues mars, la mar de Galilea i la Mar Morta. He visitat les dues mars, tan farcides de significança. A la mar primera hi abunden els peixos, hi juguen nins, i arbres l’envolten. Més al sud, a la mar segona, res no es belluga, no se senten renous de rames, peixos i nins. ¿Quina és la raó profunda que distingeix les dues mars? Una d’elles rep aigua i no la reté; engendra horts als seus voltants. L’altra reté l’aigua i no la transfereix; engendra salines als seus voltants. ¿Què té Gaza de mar de Galilea i de mar Morta? ¿Què té Israel de mar de Galilea i de mar Morta?

Solem atribuir a races, religions, legats històrics i constitucions nacionals les realitats de pau i de guerra; em sembla que l’explicació més senzilla pot ser la més vertadera: on hi ha amor hi ha pau, on hi ha odi hi ha guerra. Ambdues mars reben les aigües, però una les transmet i l’altra les estanca. Una mar és capaç de convocar, dialogar i fer les paus. L’altra mar opta per entossudir-se en la pròpia identitat i bombardejar tota altra alteritat. Com les mars del Jordà, les persones del món.