Perfil baix, ara

Avui, l’expressió «perfil baix» s’ha tornat viral. Hi ha subordinats que fan feina prop del jefe i tenen assumit el paper de ser el «cervell gris», «cervell» perquè sap que sap més que l’amo i «gris» perquè ha acceptat no sortir a la foto. De vegades aquesta actitud prové de la humilitat del subordinat, i moltes més vegades prové de la necessitat de sobreviure. Si el teu jefe és pretensiós no convé fer-li ombra; escriu-li els discursos però que ningú ho sàpiga, treu-li les castanyes del foc però no es noti. Així podràs continuar de segon sense problemes: tu hi posaràs la feina, ell n’obtendrà la fama, i tots dos contents. «Darrerament no sent parlar de tu», i l’altre, en veu baixa, et confessa a cau d’orella «Perfil baix, ara», que no significa altra cosa que «treballar, callar i cobrar». És l’opció del qui ha entrat en la mitjania daurada, la melosa aurea mediocritas cantada pel poeta llatí Horaci a l’ Oda 2,10. A aquest país, per cada perfil alt hi ha desenes que cobren per mantenir-lo baix. Coneixen la clàusula: o t’ajustes al perfil baix o cobres el finiquito.