Dalt del turó amb paciència, cul, pigota i cuc de s’orella

Per foravila són dies de boires baixes, de roades intenses, però de sequedat a la terra perquè fa temps que no ha plogut. Ve el moix gros amb un braç ferit coixeu-coixeu. Avui podaré les moreres bordes, necessitarem bones ombres aquest estiu que vendrà. Han passat les festes de Nadal i Cap d’Any, han vengut els Reis, i ens encaminam cap a Sant Antoni que, com sabeu, és un bon sant i qui té un dobler l’hi dona. Perquè? Idò perquè mos guard s’animal tant si es de pèl com de ploma. Del torró i les coques de Nadal hem passat a torrar el porquim als foguerons, de cantar nadales a fer gloses al fum del caliu. «Vaig tenir sa paciència / de fer-li d’agenollat. / I es temps que feia es pecat / pagava sa penitència».
Sent parlar d’agricultura regenerativa que implicarà no llaurar i recuperar la vida del sòl, sense química, amb ramaderia extensiva, per retenir el carboni. No ho entenc molt però dos ‘tractorers’ que llauren moltes quarterades, en parlen, com una de les futures decisions de la Unió Europea, la mateixa que ara els envia subvencions per a l’agricultura convencional. Si és veritat serà tot un canvi de mentalitat per a la majoria de pagesos avesats als adobs químics i al Rondup.
Na Meca solia dir al seu home: «T’agrad?» I l’home responia: «Jesús! Grata!» L’home es morí però ella duia encara el foc colgat. «Prop dels homes sent una rampa...», li va dir na Joanaiana Meca al metge. «Quants d’anys teniu?». «N’he fet 92». «Això és reuma!», li dictaminà el doctor. Això ho conta n’Arnau Malclós al cafè i a una taula de devora, tot sol, hi seu en Gori de Son Malondra. Conten que en Gori es va casar amb la seva primera dona, molt guapa, i un dia la va trobar colgada amb un altre. Li va assajar sa barriguera de s’ase i la va ferir fort. En un món on la violència masclista era tolerada, els jutges el condemnaren a poca presó per haver ferit una ‘adúltera’. Es tornà a ajuntar amb una dona molt lletja, lletja de tot. I sempre deia el mateix: «A sa meva dona, sa cara li guarda es cul». Però també li fugí i quedà escalivat i ben escalivat quan la va anar a cercar a ca sogra i trobà els forrellats posats. El mir, sempre fa mala cara, també li deu guardar el cul a ell? «Què no era un poc figa flor, ella?», demana en Toni Gustà. «Figa flor? Se devia semblar a sa raça, diuen que son pare de viu que era clavava ses tatxes per sa cabota».
Trob na Maria Quarterona preocupada; les notícies de les guerres la posen nerviosa. «No ho trobes Climent que anam malament? De totes maneres mumpare, al cel sia, solia dir: Qui té hort i porc, tot l’any té un bon conhort. Mentre poguem anirà bé». «Alerta amb menjar massa porc; el colesterol vos pujarà». És ver avui en dia, qui no té bony, té bua. Pens en la sentència que vaig llegir d’Aldous Huxley: «La medicina ha millorat tant, tant, que avui en dia és molt difícil trobar gent sana». Però vaja, tampoc hem de mirar tant prim amb el menjar, no hem de fer juntes de canterano! «Saps que passa», me diu, «que es meu homo té tanta gana que se menjaria un al·lot mort de pigota!» Na Quarterona xerra fort, però molt, i ho repeteix tot, fins al punt que t’arriba a fer el cuc de s’orella malalt. Devora noltros en Miquel Comparer que no diu ni piu en tot el temps. Em contaren que no li van bé ses coses i que passa rusca. Vaja! I quan un ho passa malament no té molta xerrera, ni més, ni pus.
Torn cap a ca nostra, dalt del turó, i me mir el petit poble encara amb els llums de festa, els meus veïnats hi tenen uns llums que s’encenen i s’apaguen com una caseta de fira. Passat Sant Sebastià ja hi guaitaran el Darrers Dies, la Quaresma i Pasqua Florida, no en sortim!