Empreses d'interès estatal

Pensàvem que aquesta mena d’interessos estratègics se preservaven des de la política i les regles de mercat, essencialment europees, però se veu que el govern confia més en títols de propietat i en el patriotisme (estatal) dels capitalistes. A diferència de l’operació del rescat bancari, amb 40.000 milions públics perduts, l’Estat serà propietari de Telefonica. La qual, tanmateix, seguirà essent privada, i s’estalviarà les cotilles que la normativa estatal imposa a les empreses públiques, per contractar, per exemple, o per fixar sous, que fa anys que estan pràcticament congelats, quan el CEO de Telefònica guanya 7 milions/l’any. Bon motiu de reflexió sobre la regulació pública de les activitats estratègiques i els serveis (públics) essencials, sobre quina administració ha de garantir què, sobre quan escau una gestió pública directa o quan és preferible la privada, o quin model de gestió és més eficaç, o més escaient als interessos públics, el burocràtic o l’empresarial. Govern, del grec kyverno, vol dir dur la nau, el timó. Remar és un altre mot.

També constatam interessants moviments neo-municipalitzadors, quan pareixia que havien caigut en l’oblit, en els menyspreu, les conquestes del socialisme municipal, dels laboristes britànics del XIX o de la doctrina italiana de principis del XX, en la lluita per serveis públics universals a preus assequibles, amb ajuntaments a l’avantguarda. A Espanya, compleix cent anys l’Estatut municipal que normalitzà la «municipalització» de serveis, malgrat fos amb les tuteles centralistes de la dictadura, de l’espanyolisme en general, que desconfiava, i desconfia, de l’autogovern, i és al·lèrgic al principi de subsidiarietat.