TW
4

El mestre que va prometre el mar’ triomfa als cinemes. El film, basat en la novel·la homònima de Paco Escribano, explica la història d’Antoni Benaiges, un mestre català que va anar a fer escola a un poblet de Burgos i acabà torturat i assassinat pels autors del cop d’Estat del 36. La cinta ja forma part del grup de pel·lícules imprescindibles per explicar d’on venim, on haguéssim pogut anar i, sobretot, on no podem tornar. M’ho demostrà la reacció de ma filla en sortir del cine: de cop sentia en pell pròpia el malson que van patir tantes persones per la bogeria sanguinolenta dels feixistes alçats contra la democràcia. Ara comprenia com va ser de cruel la tortura i la mort de centenars de milers de ‘rojos’ a mans franquistes.
Amb produccions com aquesta, els joves poden constatar com encara hi ha partits que s’oposen a l’exhumació de les fosses franquistes i a la llei de memòria històrica. Comprovar com els hereus dels autors d’aquest holocaust encara viuen encastats al poder dirigint l’Ibex-35 i el seu exèrcit mediàtic contra l’esquerra i l’independentisme; encastats a la judicatura, a la policia, a institucions com el Tribunal de Cuentas fins a arribar al cap de l’Estat. Els permet entendre qui són els manifestants de Ferraz i que ho tornarien a fer fil per randa.
Si no haguessin executat als Benaiges i les seves idees, l’educació en aquest país no recularia tant; els joves tendrien dret a un habitatge; qui tengués feina no hauria de malviure; la sanitat no s’estaria diluint i la humanitat no se jugaria sa supervivència en la feble promesa del final dels combustibles fòssils l’any 2050.
El film té un altre benefici col·lateral: castellà i català hi conviuen perfectament! A la sèrie de moda, La Mesias, també, i això que els Javis, els seus directors, són madrilenys! Són avenços que donen esperança. Esperança que perds per complet quan llegeixes que el Govern balear de Vox i PP gastarà vint milions d’euros en la segregació lingüística i 200.000 per vigilar més els mestres. Vuitanta-set anys després de l’execució de Benaiges, la persecució de les idees i de la nostra llengua continua. Prohens, la presidenta que ens va voler robar la mar.