En els darrers temps estem veient com pren força una nova forma de producció i abastiment d’energia renovable, les comunitats energètiques. Una forma de generar i consumir energia diferent, basada en la col·laboració entre persones, empreses i/o administracions públiques. Una comunitat energètica pot tenir múltiples fórmules, però es basa en la participació lliure en la comunitat de persones físiques o jurídiques i la seva autoorganització per a produir energia sense ànim de lucre econòmic (això és enriquir-se) sinó per tenir un rendiment energètic per als membres de la comunitat o inclús tercers i revertir els guanys econòmics en aquesta comunitat.
La definició pot ser complexa, però és un canvi de paradigma cabdal. Passar de l’individualisme al pensament col·lectiu no és fàcil ni ràpid, però és una passa necessària en aquesta transició energètica que vivim si volem realment que aquesta transició sigui més inclusiva. A Balears no hi ha una gran consciència col·lectiva i això ho podem veure en dades com el nombre de vehicles per habitant que tenim, pràcticament un vehicle per habitant. Està costant molt que algunes comunitats energètiques comencin però ja tenim alguns casos a Sant Lluís, Binissalem, Calvià o Marratxí.
Aquesta figura, permet maximitzar les cobertes de la ciutadania i poder formar part de la transició energètica sense haver de fer grans inversions. Una persona pot no tenir recursos per posar plaques solars però potser és dels pocs que té una coberta ben orientada on posar una instal·lació que beneficiï a cinc veïns. A més, aquestes comunitats no es queden només en la generació d’energia sinó que també poden fer actuacions d’eficiència energètica i mobilitat zero emissions compartida. Un model que redueix emissions, inversions i la factura. En definitiva un win-win per a qualsevol persona o empresa. De fet, un dels objectius claus de millora de les comunitats energètiques podrien ser els polígons industrials, on moltes empreses podrien ajuntar-se per a cobrir bona part de les seves cobertes i així reduir costos operatius.
En algunes ocasions hem vist com un dels arguments de persones que s’oposen a parcs fotovoltaics diuen que hi hauria d’haver més autoconsum i comunitats energètiques. No falta raó en que s’ha de seguir creixent en aquest sentit (de fet està creixent molt l’autoconsum particular), però manca el lideratge per a dur aquestes iniciatives ciutadanes a bon port. De fet, el major promotor d’autoconsums col·lectius és l’Institut Balear de l’Energia, una empresa pública que està cobrint escoles, aparcaments, centres de dia i altres indrets municipals per compartir energia amb la ciutadania al voltant de dos quilòmetres (que és el que permet la normativa). Ja s’estan beneficiant municipis com Santa Eugènia, Consell, ses Salines o Ciutadella.
Les comunitats energètiques i els autoconsums col·lectius han de ser els grans protagonistes de la transició energètica a la nostra terra, però han de partir d’iniciatives ciutadanes auto organitzades, no majoritàriament d’empreses públiques o inclús privades. I aquí ve el repte, com en una societat culturalment individualitzada podem anar fent un canvi cap a la col·lectivitat. Clar que una de les claus és l’estalvi econòmic, però això només pot ser el ganxo per sumar gent, necessitem una consciència de necessitat de canvi de model energètic, de canvi de model social que permeti que les comunitats energètiques siguin de les persones i per a les persones. Per que de moment, l’energia comunitària és la menys comuna de les energies.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Gràcies per l'article. Les cooperatives asusten a les grans empreses, els poden fer la competència. Estaria bé que poguessin vendre l'energia al preu que la venen les elèctriques, s'ha de repartir el benefici i així hi hauria més interès.