Benet BohigasPalma12/12/23 0:29
TW
3

Qui no recorda els anuncis del conyac Soberano. «El coñac es cosa de hombres», ens deien cada dia per premsa, ràdio, televisió i altres suports publicitaris; ha estat l’anunci més masclista conegut a Espanya. La nostra actual Constitució, encara que no es pot comparar, també té un preocupant punt masclista, en parlar de la Constitució sempre ens recorden els seus ‘pares’, alabant la seva gran i encertada feina, essent entrevistats per premsa i televisió i la gran admiració que li processen ha fet que al Congrés hi hagi un gran retrat de cada un d’ells. La meva pregunta és: la Constitució, com sembla, és orfe de mares? No va participar cap dona en la seva redacció? Idò sí, vint-i-set, entre diputades i senadores, varen participar en la redacció per millorar-la, són les ‘mares de la Constitució desconegudes’, perquè sempre la història, amb igual feina i mèrits, les han deixat de costat, relegades a l’anonimat, com si no hi fossin. Malgrat en aquest cas, l’article 9.2 diu ben clar que correspon als poders públics promoure les condicions d’igualtat de l’individu i dels grups en què s’integren siguin reals i efectives.

El passat dimecres, dia 6, es va celebrar el 45 aniversari de l’actual llei fonamental, que va néixer el desembre de l’any 1978. Hauríem d’anar pensant ja a fer una de nova, que seria la que fa nou, aquesta ja està caducada i amortitzada. Es va redactar en la transició, una època ombrívola i plena d’incògnites; de llavors ençà, han canviat moltes coses, tant polítiques, com culturals i econòmiques. Sense entrar en la disjuntiva de monarquia sí o no, amb l’actual redacció, ni tan sols Leonor podria ser reina si tingués un germà, un cas greu de desigualtat de gènere.

La Constitució només és un marc de lleis per què les relacions entre tots i totes funcionin correctament, i aquestes normes, és bo que s’adaptin als canvis de la societat cada cert temps. No és una regla única i divina, com les dues taules de pedra que Déu va entregar a Moisès, és el producte del pensament d’uns senyors d’una època determinada ja caducada.