Retornam de la manifestació contra l’excés de turisme que ha recorregut Ciutat i ens toca reflexionar, com cada any, sobre el mercat de malanomenada espiritualitat. «He llegit a un diari que gurús de tot el món aprofiten per a alinear txakras, manifestar la kundalini, fer constel·lacions familiars, llegir registres akàshics, purificar amb cerimònies de cacau o café, i eliminar ansietats i traumes amb granots, ayahuasca o bolets». En Gabriel, sempre receptiu continua. «Són deixes del moviment hippie quan es va fondre amb la cultura de l’Índia i la meditació per a aconseguir la felicitat i la il·luminació. La desaparició dels hippies ha donat lloc a la comercialització d’allò. Amb l’entrada d’Internet aquesta filosofia de vida, que no sols inclou teràpies alternatives sinó alimentació, salut i benestar, és una moda massiva».
Ja arribam, caminant, a l’Auditorium i en Joan entra en discussió: «Lo fotut però és que aquest discurs s’ha mesclat amb teories conspiranoïques, i es va anar aguditzant amb la pandèmia». «Es cert», diu en Toni, «persones de l’espectre de les esquerres, han interioritzat aquestes teories de la mà de l’espiritualitat i ara creuen que els Estats i les grans corporacions volen controlar a la humanitat, amb xips que ens han aficat amb les vacunes, que ja és molt imaginar, quan el xip ja el duim en la nostra mà: el mòbil».
«La pandèmia no ha estat una oportunitat sinó un avís» sintetitza en Joan quan ja arribam al Toque, un restaurant belga especialitzat en musclos. En la recepta de com en podem sortir teoritza Gabriel: «Amb la pandèmia, fins i tot els cossos van passar a ser perillosos; només la seva presència era una amenaça». «Idò què podem fer?» deman «Què compartim? L’únic que podem fer junts és morir-nos? Vindrà la Tercera Guerra Mundial?» En Gori, el més taxatiu de tots, diu: «Estam en mans dels qui s’han beneficiat del caos mediambiental i de la misèria humana, i utilitzen la crisi per reforçar els seus actius. Hi ha un món pitjor que aquell en què les màquines substitueixin els humans, i és el món en què les persones són considerades màquines treballant de manera precària: s’automatitza als humans».
«Jo crec», afirma en Mariano «que si la pobresa no es pot separar del capitalisme, tampoc la crisi climàtica. Si moren els oceans també morim nosaltres. Va semblar que, durant la pandèmia, era fàcil reduir les emissions o experimentar una societat en el decreixement, però s’obviava el sofriment: els morts, la precarietat, l’atur... Es van reduir les emissions de CO2 a costa del patiment dels més vulnerables». Ja som devora el monument a Santiago Rusiñol a dalt del carrer Marquès de la Sènia. M’atur: «Aquí es va fregar la línia entre ecologisme i ecofeixisme. Eco no sempre és un prefix per a una idea positiva. Està clar que el canvi climàtic i l’esgotament de les matèries primeres són les causes del col·lapse que vindrà, accelerat per la crisi social, demogràfica, financera. Hi hem d’incloure la guerra d’Ucraïna i el conflicte Hamas-Israel com el seu començament? El present es pot convertir en un futur inesperat més ràpid del que ens pensam». «Ecofeixisme?» Demana en Pere. «Sí, apareix amb freqüència en boca i ploma d’ecologistes socials i es situa en el cor de la tenebrosa realitat que s’aproxima de la mà d’una concatenació de crisis. Si no es prenen mesures d’una enorme contundència i d’immediat, la deterioració ecològica ofegarà la nostra civilització i l’espècie humana. És necessari un programa de decreixement radical».
«Molt bé Climent però a costa de què?» Demana en Toni, ja assegut al restaurant. «Mira», diu «per a accedir a un estat realment sostenible seria necessària una disminució del consum en unes dimensions inconcebibles». «Lamentablement» intervé en Gabriel «no és pot confiar en la consciènciació d’una població manipulada pels mass media, els amos dels quals formen part dels grans poders mundials. Sembla que tothom miri cap a un altre costat fins que aqueixa cadena d’esdeveniments catastròfics, es trobi en plena acció o sigui ja irreversible». «I les esquerres?» «Desorientades davant el naufragi».
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Gràcies per l'article, molt d'acord en tot. «I les esquerres?» «Desorientades davant el naufragi»... I les dretes ni es plantegen que hi hagi cap problema. Estam ben arreglats