La lliçó de Coppola

Vivim una època en què estimam les frases (i en general qualsevol missatge) curtes i contundents, disculpant-ne la fugacitat, i per això ha retrucat uns dies això que digué Francis Ford Coppola fa poc a Madrid: «Tinc el poder de veure el futur, però ningú no em fa cas». El gran director hi anà convidat per un fòrum de negocis, dels que pagues una pasta per deixar-t’hi veure i que et vegin, amb les fotos corresponents i sense que importi gaire què s’hi diu, perquè tot és del to de «Cream experiències transformadores per inspirar a persones i organitzacions amb idees viables...» i «Estam fermament convençuts que el coneixement constitueix l’avantatge competitiu principal en el món empresarial actual...» i pompositats similars, i per descomptat que no hi fou convidat pel seu futur sinó exclusivament pel seu passat, per la seva trajectòria com artista i promotor de les pel·lícules que ha fet. El que agrada als organitzadors i assistents d’aquests esdeveniments són confessions com ara «Quan vaig començar a fer pel·lícules tan sols tenia 50 centaus a la butxaca i només menjava macarrons amb formatge, i per la meva pròxima pel·lícula he recollit 120 milions de dòlars», perquè tots creiem que les nostres creacions mereixen el diner fàcil i/o perquè la gent encara creu que es pot aprendre el poder de convèncer els altres que apostin per les nostres idees i hi arrisquin diner, que és la més gran prova de fe.