Perdó, Caín

Havia tallat la lectura del relat abans d’hora, el relat dels fills d’Adam i Eva, els dos primers germans de la història, el camperol Caín i el pastor Abel. Vaig llegir que el primer matà el segon, i no vaig voler saber-ne més. Perdó, Caín. Creia que havent estat el primer assassí de la història no mereixies més que l’oblit. Però tu seguires vivint; partires, vagabund, cap a la regió de Nod, a l’est de l’Edèn. Jo, que tantes vegades havia repetit allò de «mentre hi ha vida hi ha esperança», no vaig esperar ni un minut a sentenciar-te dolent absolut. Vaig ser injust. No vaig concedir-te la possibilitat de canviar, fou allò de «tu l’has feta, tu l’has de pagar». Però conta el llibre bíblic del Gènesi que, després es vares unir a la teva dona, i ella va infantar Hanoc. I després, vares fundar una ciutat i li posares el nom d’Hanoc, el teu fill.