TW
5

Si vols triomfar a la vida no intentis fer-ho en català. Fracassaràs. No seràs mai Rei d’Espanya ni de França ni de la Xina si ho vols ser en català. No et concediran mai el premi Nobel de Literatura si escrius en català. Encara menys et concediran el premi Miguel de Cervantes de les lletres espanyoles. Ni t’ho proposis! No pots ser membre de la Real Academia de la Lengua si escrius i parles en català. No pots ser el millor tenista del món si jugues sempre en català. No t’enamoris mai de res ni de ningú en català: només obtindràs reprovacions i carabasses. No gosis saludar un agent de l’autoritat ni un guàrdia civil ni un sergent de l’exèrcit en català: et denunciaran per alteració de l’ordre públic. Ni a un àrbitre de futbol o de bàsquet no t’has de dirigir mai en català, perquè et mostraran la targeta groga seguida de la vermella. No supliquis justícia en català perquè t’ignoraran i el Tribuna Suprem et condemnarà al foc etern de la presó o de l’exili. Als aeroports no preguntis mai pels lavabos públics en català perquè t’enviaran a la quinta forca, a uns quants quilòmetres lluny de les pistes d’aterratge. No et posis mai malalt en català perquè t’ingressaran a un hospital psiquiàtric per tot el que et queda de vida.

No hi ha cap medicina pels que tenen mal de queixal, un ull de poll o una espina d’arengada ficada a la gargamella. Cap sanitari no sabrà de què li parles. Si dius en català a un taxista que et porti a Llucmajor el més probable és que et dugui a la cresta del Puig Major. Si sol·licites una audiència a na Marga Prohens en català, el seu secretari et farà omplir un formulari de cinquanta fulls en el dialecte vulgar d’en Pere Gonella. No demanis peus de porc en català al restaurant perquè el xef i el cuiner et trauran del local a coces pel cul.

Has de saber que si has nascut en algun indret dels Països Catalans ets més espanyol que si haguessis nascut a Extremablana o a Extremadura. Ets espanyol a tots els efectes de manera irreversible. Sempre seràs un impostor i un sospitós vigilat de manera permanent. Si vols ser un bon ciutadà no pots ser català: has de ser com en Luis Rubiales o en Santiago Abascal. Si els catalans tinguéssim una mica de seny i d’amor propi fa estona que ens hauríem convertit en madrilenys de la Plaza del Sol. Has de saber que el català no ha estat mai perseguit, ni marginat, ni estigmatitzat ni castigat a tot l’imperi espanyol. Mai. T’ho dic seriosament: es millor que et moris si ets català. Res de català! Res!