Canviant la llengua canviam el món?

L’any 2021, Junyent va editar el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou amb setanta lingüistes opinant sobre llenguatge i gènere. En els articles, algunes de les autores expliquen que les han acusat de masclistes per opinar contra el desdoblament. Com a home, sent un profund dolor i vergonya quan veig que el masclisme encara maltracta, viola, margina i mata. I no m’he atrevit a dir res fins ara. Em sap greu, Carme.

Com expliquen diverses lingüistes al llibre, dir que els homes han fet el llenguatge és fals. I d’aquí deduir que el llenguatge és masclista, un gran error, com han demostrat molts investigadors en l’àmbit de la lingüística. Però aquesta mentida ha derivat en plans de llenguatge inclusiu d’ús obligatori cuinats des de despatxos ocupats majoritàriament per mascles. Un pla que pretenia lluitar contra el patriarcat amb un placebo que ens ven la fórmula màgica de la ‘visibilització’ de la dona sense la necessitat que aquesta hi sigui realment ocupant més càrrecs de direcció, guanyant els mateixos doblers que els homes, aconseguint millors condicions de conciliació familiar...

Al món hi ha 6.000 llengües, la majoria no fan distinció de gènere gramatical, però el masclisme continua sent universal. Hi ha llengües com el guaraní on el femení és el gènere no marcat, però les dones al Paraguai estan pitjor que aquí.

Tant de bo aquesta polèmica serveixi per prendre consciència de la xacra masclista i continuar acabant amb el patriarcat. I si tot seguit ens posam d’acord per limitar els abusos del capitalisme envers les persones, millor encara.