TW
0

El 2019 s’aprovava la Llei de Canvi Climàtic de Balears amb bastant consens i entre els grans pilars que establia, es creava l’Institut Balear de l’Energia (IBE). El mateix novembre es va nomenar el seu gerent, en Ferran Rosa, que fou director general d’Energia i Canvi Climàtic i aprovà els primers pressuposts de 2 milions per a 2020. Record aquells primers pressuposts on la oposició va demanar l’eliminació de l’IBE... i així fins el 2022. En aquell any, el PP va adonar-se que l’IBE era una eina útil per abaratir la factura de l’administració i que a més ajudava a famílies a poder reduir també la seva factura elèctrica, tot reduint les emissions de CO2. Acostumats a la polarització a la política, crec que és important que en una cosa com una empresa pública d’energia, que es basa en instal·lar renovables per a l’administració i per a la societat, sigui un punt de trobada i consens entre els diversos colors polítics (Vox a part). Aquest consens es va treballar amb el diàleg i fets. L’IBE ja havia posat en marxa l’autoconsum públic més gran, de prop d’1 MW a l’hospital Mateu Orfila. A més, ja hi havia en funcionament el primer autoconsum col·lectiu a Santa Eugènia, on més de 30 famílies i l’Ajuntament es beneficiaven de les plaques solars instal·lades a l’escola pública. Això, més tots els projectes d’autoconsum de l’administració en marxa i altres autoconsums compartits a més de 50 indrets a totes les illes van donar arguments irrefutables, que una empresa pública d’energia és positiva i rentable. Ara que es produeix el debat dels pressuposts autonòmics veig amb orgull i felicitat com l’IBE és dels ens instrumentals que més creix (un 40 %), arribant a 36 milions, molt lluny dels 2 milions de 2020, i com segueix una línia d’actuacions ja iniciada a l’anterior legislatura. Entre els objectius per a 2024 l’IBE s’ha marcat executar 25 projectes d’autoconsum per a l’administració autonòmica, dels quals 7 projectes seran a basses de reg; 35 projectes d’autoconsum col·lectiu, un projecte demostratiu d’agrovoltaica, substitució de lluminàries per a millorar l’eficiència energètica de l’administració i la millora de la xarxa MELIB de punts de càrrega i posar en marxa tres comunitats energètiques a Calvià, Marratxí i Sant Lluís. Toca fer feina per a dur a terme totes aquestes accions que venen gràcies a diversos fons externs de Balears com els fons europeus Next Generation o el Factor d’Insularitat del Règim Especial de les Illes Balears. A més, cal assenyalar que ja es preveuen més de 400.000 euros provinents de la venda d’energia, la qual cosa anirà fent a l’IBE autosuficient. Tot això fa l’IBE i ho ha anat creant des de 2019 i mantenir-ho ara i ampliar-ho serà la responsabilitat del nou govern, però la primera impressió en el primer pressupost pareix que manté una màxima que es va produir a la passada legislatura. L’empresa pública és de tothom i era necessari que el PP també ho veies com a seva, dels ajuntaments on es fan els autoconsums col·lectius, de les famílies i empreses, de tothom.