M’imaginava essent jo aquest arbre i així mirar la història amb perspectiva ampla. Em demanava què hi feia damunt la terra aquest no res davant l’infinit i aquest tot davant el no res, sempre movent-se angoixadament entre matar el que s’estima i morir per qui estima; un ésser que s’enorgulleix de tenir assegurada la vida i és tan curt de durada com l’herba que al matí treu florida i al vespre ja es marceix; em demanava perquè qui ha fet una trastada surt als diaris a la secció ‘Delitos’ i qui n’han fetes catorze surt a ‘Celebridades’, i quants anys li queden a la natura per desfer-se’n de l’enemic que més l’ataca (l’antropoide), i quants n’hi queden a IA –intel·ligència artificial– per succeir a la ONU en la conducció del planeta.
Les fotografies del vell pi el mostren tossut, torçut i punxegut. El fet és que ni el pi de Califòrnia ni l’olivera de Cort ni el ficus de La Misericòrdia tenen el tronc tan envitricollat com l’home hi té el cap.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.