Ara ja no li pregunto res, perquè deixo que sigui ell qui m’ho conti si en té ganes. Però fins fa poc, al meu net, sempre li preguntava quants gols havia fet quan venia de jugar un partit de futbol. Tothom sap que el gol és la jugada més important d’aquest esport mundial. El net que tots tenim, que per la seva posició natural, sempre juga i ha jugat entre línies, solia dir-me que no n’havia fet cap de gol, però que havia fet dues o tres assistències. A la meva època en dèiem passades, cessions al peu o deixades a l’espai.
Els padrins no deixem mai de fer baves, siguin com siguin i facin el que facin els nostres nets. Això de les assistències sempre ho he trobat un motiu d’intel·ligència. Però com totes les coses, té dos caires. Sempre hi ha el perill de fer alguna assistència a l’equip contrari, i això acaba convertint-se en un gol en contra nostra, a la pròpia porteria. És el que acaba de fer Puigdemont la darrera setmana. Ha fet una assistència a Pedro Sánchez, el seu pitjor rival, el seu gran enemic, el que l’ha enviat a l’exili, el que li ha aplicat l’article 155 i el que l’ha fet fora de casa seva per la força de l’estupidesa i de l’odi. Aquesta cessió equívoca de Puigdemont acabarà segurament en una derrota pròpia, personal i col·lectiva, tot el que no volíem de cap manera pel nostre futur de llibertat i de benestar privat i nacional, conjunt. Públic.
La jugada de Puigdemont, aquesta assistència, no ha estat la d’un bon centrecampista. La d’un bon ‘mig-centre’, com en dèiem d’aquesta posició en el camp fa mig segle al meu poble. L’ha pifiada. Ha passat la pilota a un jugador que el menysprea, perquè els espanyols menyspreen la nostra cultura, llengua, llibertat i, en definitiva, la nostra felicitat. Sempre juguen en contra de nosaltres i no es despisten mai. Estan sempre a l’aguait de qualsevol desmarcada nostra, de qualsevol regateig, de qualsevol marrada en favor personal i del nostre equip. Són capaços de fer l’entrada més dura i criminal al turmell per impedir-nos avançar un sol mil·límetre. Perquè capitulem. Més que una mala assistència, el que ha fet Puigdemont ha estat capitular. Continuem sense ser lliures.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
No fue exiliado. Es un prófugo de la justicia al huir con nocturnidad, escondido en el maletero de un coche. Siempre me he sentido libre, incluso durante la dictadura, periodo en que los catalanistas aprovecharon en 1959 para que el generalísimo por decreto ley obligase a la RAE, por motivos politicos, rebajar el mallorquín de IDIOMA a dialecto. En 1983 no sentí la libertad de votar el estatuto y de la IMPOSICIÓN de una lengua que no es la propia y autóctona de estas islas, sigo sin tener la libertad de escoger la "LLENGO" en la educación de los hijos. El grado de vigilancia y de asistencias depende de lo adoctrinado o de lo económico de algunos.
Deu vulgui que tenguis rao , i que aquest partit que ja está a sa prórroga , xiulin es final ben aviat , amb derrota de s'independentisme.