La llista de reptes en educació és llarga i afecta matèries molt sensibles, de present i de futur, l’individual, molt més enllà de la formació acadèmica, i el col·lectiu. Problemes complexos, recursos migrats. I amb això compareix un govern que s’esforça en afegir-ne, no recursos, problemes. Aigua per a un qui s’anega.
El Govern, en comptes d’assumir el paper essencial de l’escola, la qüestiona. Tracta els docents d’adoctrinadors i ens diu que cada família té una Veritat d’un valor superior a la ciència, el dubte crític o la diversitat. El pin-parental pretén protegir els nins... de ser educats. Sotmetre els docents a vigilància ideològica en mina l’autoritat i la il·lusió per emprendre iniciatives. Els desempara. En diuen llibertat, clar, com en totes les societats dogmàtiques. Pin i apart.
La segregació per llengua respon a una obsessió per arraconar el català, per fer-lo prescindible. Tot i que sembla que l’impacte real ha quedat aigualit, ni la fullaraca retòrica ni la dosificació tàctica no dissimulen l’objectiu, el missatge, el marc mental d’imperi/colònia. El Govern anima els trols a l’assalt, a tensionar l’escola, mentre ataca d’altres conseqüències connaturals a l’oficialitat. Tots els governs del món multipliquen el suport a la llengua pròpia, i no hi ha cap dubte que la nostra el necessita, idò el govern la qualifica de nosa, de càrrega, greuge, imposició.
La resiliència de la mallorquinitat sempre sorprèn als seus contraris, però ja són molts de fronts.
Dues bones notícies fan de contrapès. La fermesa de la nostra sofrida i estamenejada comunitat educativa, novament posada a prova. I que les negociacions per a una eventual investidura incloguin un finançament més condret, amb una correcció retroactiva que ens podria reportar el retorn de mil milions d’euros (tot i que associar-ho al FLA no me semblaria encertat). Li ha faltat temps al nostre govern per dejectar aquests doblers. Al·lega, estugós, que el finançament s’ha de pactar entre territoris i no entre partits. Aquesta és bona. I quan ha passat això? Se refereixen al model actual del PSOE, o, al pitjor, molt pitjor, que ens va imposar Aznar?
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
AngelcaídoNo aportes cap font de referència que avali sa teva propaganda catalanòfoba i espanyolista. Tot són elucubracions emanades de sa secta espanyolista que repeteixes com un lloro. Vas contra tots es filòlegs, contra totes ses universitats, contra totes ses acadèmies... Perds es temps i sa llavor!
JahovalNo, i tampoc escriu en castellà, ell escriu en foraster. Les dues llengües que hi ha a les illes segons els gonelles són el mallorquí i el foraster
@A gelcaido. Vosté que defensa es mallorqui versus català. No escriu mai en mallorquí ?
Es es la DOCTRINA seguida durante los últimos cuarenta años, regada en abundancia con dinero publico ,incluso de la Generalitat de CATALUÑA para fabricar un RELATO FALSO. La REALIDAD ES SOLO UNA : NUESTRA LENGUA MATERNA ES EL MALLORQUÍN, NUNCA EL CATALÁN. Nuestra GRAMÁTICA mas ANTIGUA SUMA MAS DE 400 DE ANTIGÜEDAD FRENTE A LA CATALANA ( utilizo partes de la NUESTRA PARA HACER LO SUYA ) FILÓLOGOS como el catalanista MOLL nos advierte que una LENGUA NO ES IDIOMA SI CARECE DE GRAMÁTICA Y DICCIONARIO.... PUES BIEN SEGÚN ESTOS FILÓLOGOS EL CATALÁN SERÍA UN SIMPLE DIALECTO del VALENCIANO o MALLORQUÍN. De hecho la NORMALIZACIÓN lo convirtió OTRA VEZ EN DIALECTO ....pues es un 90% de BARCELONÉS.... EL MALLORQUÍN NO SE PUEDE NORMALIZAR PUES SU GRAMÁTICA ES DIFERENCIADA DEL CATALÁN. SI QUIEREN DEFENDER EL MALLORQUÍN....Empiecen por llamarlo por SU NOMBRE MALLORQUIN....NO CATALÁN . Dicho esto nos podemos pasar a hablar de la FONETICA y CAUSA REPELÚS el OÍR HABLAR LO QUE LOS "INTELECTUALES" DICEN ES MALLORQUÍN... CUANDO NO ES MAS QUE UN POBRE CATALÁN DE BARCELONA... Si sus abuelos levantasen la cabeza..... DIGNIDAD !!!
Els imperialistes castellans no toleren les cultures no castellanes d'Espanya i per això Espanya se romp. Qui la romp són ells, sobretot quan fan trampes tipo villarejos, piolins..