Climent Picornell12/11/23 0:29
TW
0

Ras i curt, geopolíticament parlant: Ucraïna està intentant unir-se a Occident. Israel està intentant unir-se a un nou Orient Mitjà. I Rússia i l’Iran s’han unit per intentar bloquejar-los a tots dos. Però no cal ser massa bon analista per entendre que Hamàs, recolzat per l’Iran, va llançar la seva guerra per frenar la normalització saudita-israeliana i evitar que Teheran quedàs aïllat i que Vladímir Putin va llançar la seva guerra per aturar Ucraïna a expandir-se en una Europa lliure, i evitar que Moscou quedàs aïllat. Rússia amb Putin i l’Iran amb l’aiatol·là Ali Khamenei, tenen molt en comú: no tenen res a oferir a la seva gent més que guerres quasi religioses que els permeten mantenir-se en el poder.
Mentrestant, les relacions entre Israel i l’Aràbia Saudita, bressol de l’islam, hauríen obert el camí per a la normalització entre Israel i el país musulmà més poblat del món, Indonèsia, i potser fins i tot el Pakistan. Res hauria aïllat més l’Iran. I Hamàs sabia que el seu model a Gaza quedaria aïllat si Israel era capaç de normalitzar-se amb l’Aràbia Saudita en termes que satisfessin l’Autoritat Palestina de Cisjordània, més moderada. Així que va començar aquesta guerra sabent que duria la mort no només a israelians, sinó també a molts més dels seus propis civils innocents. L’Iran sabia el mateix.
Però l’avanç de l’ocupació militar d’Israel a Gaza s’està trobant amb un repte comú en la guerra urbana: et quedes estancat als carrerons i crides l’aviació per fer volar l’enemic i qualsevol altra persona propera, provocant víctimes civils importants. No es pot ignorar o defensar aquesta tàctica durant molt més temps. I també, els Estats Units veuen un forat gegant al cor de l’estratègia d’Israel: qui governarà Gaza si Hamàs és desallotjat?

Ho diu Th. L. Friedman: El pitjor encara està per venir. La invasió israeliana de Gaza està destruint túnels, abocadors de municions i combatents de Hamàs, sí. Però quan els nins d’ambdós bàndols són sacrificats i la gent té por, els extremismes ascendeixen. Van ser els terroristes suïcides palestins els que van impulsar Benjamin Netanyahu a ser primer ministre, i han estat els israelians de línia dura els que han alimentat grups palestins com Hamàs. El bloqueig israelià de Gaza, des del 2007, havia convertit els fanàtics de Hamàs en herois populars. Els atacs de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 van destrossar Israel de manera comprensible: el president Biden va assenyalar que era l’equivalent als atacs de l’11 de setembre de 2001 a Nova York. Gaza ha patit l’equivalent a uns 400 atacs com l’11 de setembre. S’ha informat de més nins morts a Gaza en les últimes setmanes que en tots els conflictes globals junts durant tot l’any passat, segons Save the Children. Un nin ha mort cada 10 minuts durant la guerra, fins ara. Això no és moralment sostenible per als Estats Units, que proporcionem armes per matar i mutilar civils, opina N. Kristof. Tampoc serà eficaç per protegir Israel. Matar líders terroristes sense abordar la desesperació dels seus partidaris és una tasca inútil i produeix més desesperació i més terrorisme. Ami Ayalon: «El conflicte no es resoldrà en accions militars, no ens poden matar a tots, i nosaltres no els podem matar a tots».

Israel està decidit a rompre el poder de Hamàs, però només pot tenir èxit mantenint les regles i les normes de comportament que Hamàs ignora. És veritat, se sap, que Hamàs amaga els seus combatents entre els civils, i la indiferència pel seu patiment és fonamental per a la seva marca de terrorisme. Hamàs està utilitzant el poble de Gaza com a escut humà contra la campanya de bombardeig d’Israel. Posar fi al control de Hamàs sobre Gaza és un pas essencial, però una victòria militar no significarà gaire si els joves de Gaza es reagrupen davall una altra bandera extremista. Dirigir als civils perquè surtin de les zones apuntades és una manera valuosa de minimitzar les víctimes, però només funciona si els que reben l’ordre d’evacuar tenen on anar, una ruta segura i mitjans per arribar-hi i temps suficient per fer el viatge. Hamàs és probable que aprofiti qualsevol acord destinat a protegir els civils. Però això no eximeix Israel de la responsabilitat d’intentar-ho.